Quevedo

INTRODUCCIÓ

Nosaltres hem volgut estudiar les possible tècniques que empren les superfícies d’alimentació per tal de que les seves vendes augmentin. Ens hem qüestionat si aquesta possibilitat es correspon amb la realitat dels supermercats o si bé eren algunes teories de pseudomàrqueting fàcilment refutables. L’interès i objectiu del treball és veure si els supermercats tenen tècniques  per talde vendre, conèixer si en un  establiment quotidià com aquest al qual anem gairebé a diari, està estudiat al mil·límetre, no hi ha res a l’atzar,  i s’intenta entrar i influir en el subconscient del client, que aquest senti la necessitat de consumir, i, per extensió, gastar més i generar més beneficis al supermercat.

En un principi vàrem tenir certes dificultats, no teníem coneixements demàrqueting, i no sabíem si la informació què trobàvem era correcta. Llavors, d’entre les webs consultades en vam trobar una especialment interessant, d’on hem extret moltes de les possibles tècniques dels supermercats, tanmateix, també ens hem servit de vídeos d’experts parlant del temari.

MARC TEÒRIC

Un producte, és l’objecte ofert a un comprador potencial. Aquest consumidor es desplaça a unsupermercat, que és el punt on es venen els productes, bàsics, al detall, pagant un preu, que és la recompensa pel bé rebut. D’aquesta manera, el comprador veu satisfeta la seva necessitat.

Alhora, la compra-venda de productes respon al concepte de mercat, el mecanisme pel qual dos individus poden intercanviar serveis o qualsevol cosa de valor. A més a més, el cost d’aquest intercanvi (preu), técom a fonament la teoria d’oferta i demanda, exposada a continuació.

Teoria d’oferta-demanda: Principi econòmic bàsic pel qual es marca el valor d’un producte en un mercat. Aquesta teoria relaciona el nombre de vendes i el valor del producte. Per tal de relacionar-ho té tres principis bàsics.

1-Quan, al preu corrent, la demanda excedeix a la oferta, el preu tendeix a pujar. Inversament, quanla oferta excedeix a la demanda, el preu tendeix a baixar.

2-Un augment de preu comporta, a la llarga, a disminuir la demanda i augmentar la oferta. D’altra banda, un descens en el preu comporta a llarg plaç, a augmentar la demanda i disminuir la oferta.

3-Un preu es manté constant quan oferta i demanda es troben gairebé en equilibri.

Gràfic que il·lustra el comportament del mercat,segons la llei d’oferta i demanda.

Màrqueting: Conjunt de tècniques on una empresa o una institució les fa per tal que la gent sàpiga sobre els seus productes i s’incrementi el seu benefici.

Estratègia comercial: Planificació de negoci d’un establiment per tal que les seves vendes augmentin, o que els possibles clients passin més temps a l’interior. Poden anar des de la disposició dels productesfins a factors ambientals, com l’ús d’un perfum característic o una música de fons concreta. Les estratègies intenten fer que els establiments siguin atractius al públic i que el possible comprador, al passar més temps a la superfície, consumeixi més productes.

Estratègies diverses:

1- Números enganyosos. Els preus de qualsevol producte no són rodons, és a dir que el número final acaba o béen 5,7,9 ó 1. I en el cas de les ofertes, els preus poden ser  tancats o exactes, per exemple 1€ o 2€, per fer el producte més atractiu.

2- El primordial. Els productes de màxima importància, els bàsics com ara: pa, llet, aigua etc... estan lluny de l’entrada per tal de creuar tot el supermercat..

3- Marques conegudes. Les marques més cares d’un producte estan situades a l’altura dels ullsd’un adult.

4- Productes infantils. Els productes cars i atractius per als nens estan a la seva altura, a les estanteries d’abaix. Un exemple són els cereals per a infants, que es situen a ran de terra o una mica més a dalt segons l’edat del nen (cereals destinats a nens d’una franja d’edat concreta, ja sigui amb menys dibuixos o amb regals de promoció diferents). En canvi els típics cereals...