Ramón miquel i planas: el llibreter assassí de barcelona

Ramón Miquel i Planas (1874-1950) era filòleg i lingüista català, difusor del català. Va editar obres critiques i literàries en català entre 1911 i 1920, i va col•laborar en les revistes Joventut iRevista Gràfica. Va fundar el Congres de la Llengua Catalana al 1906, junt amb Antoni Alcover i Pompeu Fabra, organització que va permetre publicacions com Històries d’altre temps i Nova BibliotecaCatalana.

El llibreter assassí és una llegenda ambientada a la Barcelona del segle XIX. Conta la història d’un monjo col•leccionista de llibres manuscrits antics i curiosos. Tot i que el monjo nosap llegir, mostra un amor desmesurat pels exemplars, fins al punt que es converteix en un assassí per tal d’aconseguir els llibres que li compren alguns clients amb una gran suma de diners o perarrabassar llibres que pertanyien a altres col•leccionistes. Finalment el monjo confessarà els seus crims i serà condemnat a mort, sense que la sentència final aconsegueixi acaparar el seu interès i deixarde banda la seva obsessió pels llibres.

El text descriu la gran estima que tenen algunes persones pels llibres, com sol passar amb els que ens dediquem a les lletres especialment. Des d’aquestpunt de vista el monjo se’ns apareix com una figura solitària i entranyable, que únicament compta amb els seus llibres. Moltes vegades alguns hem trobat aquesta sensació de companyia en les històries iels personatges dels llibres.
Però en aquest cas el text no es refereix a un interès literari ni per la història que s’explica, sinó que es tracta d’un interès material. Al llarg del text es veuenels coneixements del monjo en les característiques dels manuscrits, que són descrites amb molta precisió. D’aquesta manera es tracta el llibre com un objecte valuós i d’interès col•leccionista. Però amés hi ha el valor afegit de l’objecte únic, que es veu quan el monjo destrueix l’altre exemplar del primer llibre imprès a Barcelona. Aquesta visió dels llibres com objectes de luxe és comparable...