Recensions història antiga (grècia i egipte)

Recensions
Oikos y oikonimia: El análisis de las unidades domésticas de producción y reproducción en el estudio de la Economía antigua. ..........................................................................................................2 El gobierno de la casa en Atenas clásica: género y poder en el oikos..................................................4 La polis como articulaciónsocial: el caso arcadio ..............................................................................6 Ciudades y urbanismo en el Egipto Antiguo (ca. 3000-1069 aC)........................................................8 La institucionalización de la vida y la muerte en el Antiguo Egipto según Mircea Eliade................12

1

Oikos y oikonimia: El análisis de las unidades domésticas deproducción y reproducción en el estudio de la Economía antigua.
María Dolores MIRÓN PÉREZ L’article analitza la concepció de l’oikos com entitat bàsica de producció i reproducció a la Grècia antiga, i el coneixement que en tenim d’ell, l’oikonomia. Si bé el terme economia deriva directament del terme grec oikonomia, la definició moderna ha centrat el seu enfocament en la producció, obviant l’àmbit dereproducció dels mitjans de producció, inseparables dins el sí de l’oikos. L’accepció clàssica d’un oikos fou la consideració de la unió d’un home i una dona per a la realització d’uns fins -no només la procreació, a diferència dels animals-. Però el concepte anava més enllà, ja que sovint fou utilitzat per a referir-se només a l’espai físic, o bé a les propietats o, d’altra banda, a les relacionsfamiliars nuclears, tot i que al cap i a la fi totes conformen l’oikos. A la definició d’Hesíode s’hi inclouen la casa, com a lloc de residència i de les seves propietats; la dona, com a germen de la vida; i el bou, com a mitjà i eina de supervivència bàsica. De fet, la casa era l’origen per tal d’assentar-se i conformar -juntament amb l’esposa- una família, assegurada per unes condicions desubsistència fruit del treball agrícola. Però el trasllat de la concepció clàssica a l’actualitat se’ns fa difícil. Els autors de l’època (tractats de Xenofont i de l’escola aristotèlica) ja no coincidiren estrictament en el tractament de l’oikos, com una ciència teòrica o com una tècnica, tot i que ambdues prescripcions s’encaminaren al correcte funcionament i promoció de la unitat productiva.Aristòtil anà més enllà i fulminà qualsevol activitat que promogués l’enriquiment mitjançant l’intercanvi de productes o doblers; i Brisó, neopitagòric, feu una crida al comportament ètic, en un equilibri harmoniós i moral. Així, la llunyania d’ambdues “economies” és molt més evident, abastant l’oikonomia valors morals per damunt la producció material. També és rellevant que el concepte contemporanid’economia, basat en el model capitalista, no ha volgut veure pensament econòmic en l’antiguitat clàssica, excloent del terme economia qualsevol estructura diferent de la imperant (Finley). Per tal de donar resposta als elements productius domèstics -com la (re)producció de fills-, la disciplina va dissociar l’economia domèstica de l’economia de mercat, atorgant al treball familiar un pes i unaaportació fonamental a l’economia global. Narotzky concedeix a la reproducció una vessant mercantil, que suposa una despesa d’energia, produeix alguna cosa que no existia i que pot ser comercialitzada. Però aquest aclariment no permet igualment acostar-nos a l’oikonomia antiga, ja que separa els espais mercantils dels que no ho són considerats, fet no aplicable a l’oikos. 2

Però l’oikos anavamés enllà de l’espai privat i de l’activitat agrària -hi trobam també artesania, mineria o indústria- i el seu model bastí la polis grega, administradora dels béns de la comunitat en termes econòmics, polítics, socials i ètics. I és que la separació entre els afers “de dins” (de l’oikos) i els “de fora” (de la polis) no és taxativa i ambdós es troben íntimament relacionats, malgrat les seves...