reflexio personal

Dilluns 28 de Gener del 2013
Estic a classe de Ciències per al món contemporani, la veu de les persones que m'envolten no son res, semblen el ressò de personesparlant en xinès o en japonès no ho sé, algun idioma desconegut. No estic aquí, a classe, estic molt lluny, en algun lloc, on les ones del mar dicten cada batec delmeu cor, on el suau tacte de la sorra em recorda a la teva pell i on l'aire que mou el meu cabell em sedueix com si fos el teu olor.
Esta clar que el temps apassat i el mal que em vas fer quan ens estimàvem era evident, però ara, ara torno a tenir ganes de tu, el mal ha passat i queden els bons records, recordsimmillorables. Segurament tornaria a topar amb la mateixa pedra, amb la mateixa tu. A l’hora d’estimar s’estima sense pensar en les conseqüències com si fos un nen petitquan troba una joguina amb la que li encantava jugar i quan la troba es com si fos nova, i es aquí quan comença a recordar tot el que ha viscut amb aquesta. On elrecord acaba formant part del present i el fa encara més especial. Però l’amor es recorda i quan es recorda és un bon record.

I així es com em sento. Mai haviasentit així com m’estic sentint últimament, durant aquests últims cinc dies, estic ple de buit i de solitud que solament tu pots guarir. No penso en una altra cosaque en tu, malgrat que intenti de totes les maneres possibles deixar de pensar, haig d'oblidar-me que ella va existir tal com ella em va aconsellar, però no, no pucmés, és impossible, tot hi que ficant-hi els peus a terra, a vegades val mes la pena viure dels bons records. Malgrat tot se’ns quedaran per sempre. Records...