Religion

Història i cultura de la religió.

. Unitat 1
. Unitat 2

Sergi Puig i Balbín
4t ESO-B

Unitat 1

Que es la religió?

Aquesta pregunta es podria definir de diferents formes:
1- Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. Pot incloure tambétradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística.
2- La religió sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creença en un pensament, un ésser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els codis morals, les pràctiques, els valors, les institucions, lestradicions, els rituals i les escriptures s'associen de manera tradicional amb la creença bàsica i sovint coincideix amb alguns conceptes seculars de la filosofia.

Funcions de la religió.

Les religions tenen un sistema de normes que ajuden a mantenir la unitati la cohesió interna de les comunitats de creients. També serveixen per organitzar de manera estrocturada, el grup de creients, perexemple quins rols té cadascú a dintre de la comunitat o com s'han de fer les celebracions.
La salvació significa la trobada permanent amb la felicitat, el deslliurement de tot allò que impedeix viure en plenitud. Cal entendre més enllà de la satisfacció que proporcionen els béns i les coses materials.
Animen a les persones a seguir un procés de millora constant, que eviti l'egoisme i que porti aviure la vida tenint com a referència el Bé com a valor suprem

Per què la religió es un fet personal?

Les creences i pràctiques religioses juguen un paper important en el comportament de moltes persones, a la vegada que ajuden a explicar la configuracio dels grups humans i les societats, en el passat i en el món d'avui.
A més de contituir un conjunt d'idees, perceptes i rituals per als fidelsque les practiquen, les religions influeixen les estroctures i pràctiques socials, el món del pensament i de l'art, així com els codis de conducta individual i col.lectiva que deriven de les seves respectives concepcions sobre l'ésser humà i el món.

Unitat 2

4- Que es ser creient?

En la nostra cultura europea occidental, s'ha identificat el fet de ser creient amb el fet de ser catòlic.Tothom pot ser creient en altres religions diferents de la catòlica. Si filem molt prim, segurament seria difícil trobar persones no creints del tot, qui més qui menys creu en alguna cosa o altre. Cal abandonar antigues formes de classificaciói veure la creença i la descreença amb uns altres criteris

5-Com es relaciona l'ateisme amb la descreença?

A finals del segle XIX es va consolidar ungran corrent de pensament que proposava l'alliverament de les persones. La religió era un dels elements del qual calia allibarar-se, per la seva antiquada forma de representació del món. Es van alçar moltes veus crítiques contra la religió.
Els pensadors més importants que van criticar l'antiga idea de Déu i de la religió que no deixava créixer l'esser humà van sorgir en el si del romanticismealemany, moment de gran esplendor nacional d'aquest país. Van ser: Marx, Nietzsche i Freud.

Biografies:


Karl Marx:

Va néixer a Trèveris en una família jueva acomodada. Va abandonar els estudis de dret, i va cursar estudis de filosofia, especialment la del món clàssic, a Berlín. El 1841 es va doctorar a la universitat de Jena, amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. Vacomençar la seva activitat filosòfica amb una crítica a les tesis sobre l’alienació religiosa de Feuerbech. El 1843 funda la revista Els annals Francoalemanys.
El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, va passar a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friederich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta coŀlaboració...