Reseña Un Mundo Feliz

Felicitat artificial



















Alba Merayo González

Ressenya: Un món feliç

El llibre que he triat per fer la ressenya és Un món feliç (A Brave New Word, 1932), la novel·la més coneguda i controvertida de l’anglès Aldous Huxley (Godalming, 1894). Filòsof i escriptor, és l’autor d’altres obres com Las puertas de la percepción, El genio y la diosa i La isla.Mitjançant els seus llibres, Huxley va exercir com a crític dels rols socials, les normes i els ideals. Al final de la seva vida va ser considerat un dels líders més importants del pensament modern. Un món feliç fou editat per Plaza y Janés, DeBolsillo a Barcelona l’any 2000 i consta de 225 pàgines.

Societats manipulades. Estats autoritaris amb un control absolut. Tot sota una façana d'aparentfelicitat i llibertat. Aquestes són, sens dubte, algunes de les tendències argumentals més freqüents de la narrativa de ciència-ficció, i Un món feliç té totes aquestes característiques. El llibre es tracta d’una anàlisi futurista de la societat amb un toc pessimista, on la vida es regeix per un sistema de castes i on una droga s’utilitza per sortir de la realitat que es viu diàriament. L’obra,dividida en 18 capítols, compta amb tres parts temàtiques clarament diferenciades.
La part inicial comprèn els sis primers capítols, i té la funció d’introduir-nos en una societat, des del nostre punt de vista, degradant i macabra. Se'ns presenta una realitat utòpica, descrivint algunes de les seves característiques al mateix temps que coneixem alguns dels personatges principals. El món feliç és el mónon la tècnica i la ciència han arribat a un estat de desenvolupament màxim en el qual els individus són elements produïts en massa, condicionats de forma biològica i psicològica per actuar d'una determinada manera i fer un determinat treball, amb la finalitat de mantenir un control total de la vida i, per tant, una estabilitat perpètua del sistema.
En aquesta societat futurista, tots els nens sónconcebuts en provetes. Ells són genèticament condicionats per pertànyer a una de les 5 categories de població. De la més intel·ligent a la més ignorant: els Alfa (l'elit), els Betes (els executius), els gammes (els empleats subalterns), els Deltes i els Epsilons (destinats a fer els treballs més durs. Bernard Marx, un individu Alfa amb algun problema físic no propi de la seva classe, es qüestionael per què dels principals valors que regeixen la seva societat: consumisme, obediència, conformisme, la manca d'intimitat, la necessitat de les drogues, etc.
La segona part temàtica comprèn els capítols 7, 8 i 9. En aquest fragment Bernard i Lenina, la seva companya, viatgen a la reserva, l’únic lloc on habiten éssers humans que no es regeixen pel mateix sistema o societat que el móncivilitzat on ells viuen. Els protagonistes ens mostren, a través dels seus diàlegs i descripcions, una realitat totalment oposada a la seva. En aquest món, la ciència i la tècnica segueixen estant a un nivell rudimentari. Les relacions entre els individus de Malpaís són de tipus tradicional. Aquí continua existint la pobresa, el crim i la infelicitat, existeixen altres emocions, formes de pensar i unavida diferent a la del Món Feliç. És en aquesta part on Bernard comença a conscienciar-se que és possible viure en un altre tipus de societat, on es pot de veritat ser lliure i tenir els teus propis valors. Malgrat això, aquests sentiments inicials deriven a uns altres, que sorgeixen quan veu que pot engrandir-se socialment gràcies a John, un salvatge que porta a la ciutat per tal que el móncivilitzat el conegui. Des d'aquest moment, John es queda sol.

La darrera part de la novel·la (capítols 10-18) és el fragment més reflexiu del text. Aquesta anàlisi es realitza a través de les impressions de John a Londres. Es descriu tota la interacció del salvatge amb una societat desconeguda per a ell i els xocs en la cultura i en la educació que es produeixen. John és l’únic que posa a prova...