Ressenya: Una Imatge No Val Més Que Mil Paraules

Tuson, Jesús (2001), Una imatge no val més que mil paraules, Biblioteca Universal, Empúries, 15ª Ed.
Jesús Tuson Valls va néixer a València el 1939. Va ser un catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona durant quatre dècades i en l’actualitat està jubilat. La seva docència ha abastat matèries com la Història d ela Lingüística i Poètica i laTeoria i Històrica de l’Escriptura. És autor de diversos manuals sobre Lingüística i ha publicat llibres d’assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i la comunicació humana; entre els quals, El luxe del llenguatge (1986, exploració amena i suggerent d’alguns aspectes fonamentals del llenguatge), Mal de llengües (1988, defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicisque tendeixen a menysprear algunes llengües), Històries naturals de la paraula (1998,homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionant i divertit per la vida quotidiana de les paraules),¿Com és que ens entenem?(si és que ens entenem) (1999, estudi dels usos del llenguatge, documentat i amè a la vegada, escrit amb agilitat i amb exemples sorprenents), Una imatge no val més que milparaules (2001, parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica de clixés i estereotips), Patrimoni Natural (2004, reivindicació de la pluralitat lingüística i defensa de les llengües com a senyals distintives de cada cultura que cal preservar), Lletres sobre lletres (2006, interessant recorregut al llarg de la història on s’analitzen els orígens i l’evolució de l’escriptura) iParaules en la corda fluixa (2009, parla de les paraules, que són part essencial i inexcusable pròpia de l’espècie Homo Sapiens).
En aquest llibre es comença negant els conegut tòpics que han estat sempre presents a la nostra vida sobre el català i les llengües com el tòpic de que el millor és aprendre la llengua que més gent parla perquè és més útil, la millor llengua i la més fácil d’aprendre ésla meva, la desaparició de l’escriptura, que és molt poc probable per no dir impossible, lo car que pot surtir el manteniment de les llengües, entre altres. Totes les negacions dels tòpics acompanyades de exemples i del desenvolupament per a explicar perquè son falses les afirmacions que conté el llibre. Et fa recapacitar sobre la importància de la existència de totes les llengües. El llibre estàestructurat en 2 parts; la primera composta pels 5 primers capítols, que són tòpics i la segona part abarca la resta de capítols i són mites.
Al primer capítol es contrasta el concepte imatge i paraules. Estem envoltats sempre d’imatges a la televisió, al cinema, a la publicitat…però, les imatges no són suficients pero a la comunicació encara que són imprescindibles i poden arribar a commoure jaque no poder fer molt més que aquestes funcions i alguna més. Les paraules són més necessàries per a explicar i entendre les coses i per a entedre-mos amb les persones. La desaparició de l’escriptura en realitat no suposaria una gran tragèdia ja que fa cinc mil anys no existia l’escriptura, però varen sabercomunicar-se amb imatges, com les que pintaven a les coves. De totes maneres aquesta desaparició és poc probable ja que l’escriptura és un element molt important per a l’enteniment i explicació de les coses. Per ara tenim que les paraules i l’escriptura són fundamentals per a l’evolució i la relació entre persones.La frase , és a dir, que l’escriptor no es fa, si nó que neix és un altre de molts dels tòpics que res té a veure amb la realitat, perquè tothom som iguals i tots podem arribar a escriure grans obres, encara que es necessari possar de la teva part i tenir paciència perquè aquest no és un camí al que s’arriba dient “vull ser escriptor” i ja, sino que tens que...