Restauracio_apunts

TEMA VIII
EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ (1875-1898).
Concepte i característiques del sistema de la Restauració.
La Restauració borbònica (1875-1923), període iniciat amb el restabliment de la monarquia
borbònica en la persona d'Alfons XII després de la inestabilitat revolucionària del Sexenni
democràtic, va significar la implantació d'un nou sistema polític que reimplantà el liberalisme
doctrinari iretornà al poder la burgesia conservadora i latifundista. La intenció era construir i
consolidar un estat políticament estable i conservador, capaç de defensar i garantir els interessos
dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l'Estat. De fet, es tractava de
contrarestar el perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els corrents
ideològics demòcrates,republicans, marxistes i anarquistes.
El règim de la Restauració aportà una important estabilitat a la vida política espanyola:
pacificació del carlisme, cessament del colpisme militar, llarga vigència de la constitució de 1876 i
el sistema de tornisme ideat per Cánovas del Castillo. El sistema canovista es basava en
l'existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal,anomenats partits
dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic), a la manera anglesa. El funcionament del
sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral, per a garantir el torn.
D'aquesta manera tan poc democràtica, es garantia el poder a un dels dos partits lleials a la
monarquia i totes les altres forces polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític.La Restauració es divideix en dues grans etapes:
Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de governs
conservadors i liberals.
Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d'Alfons XIII (19021931).

1. El regnat d’Alfons XII i els fonaments de la Restauració
El procés d’aglutinació de les forces defensores de la RestauracióBorbònica va plasmar-se
en la publicació per part del príncep Alfons del seu programa com a rei. Aquest document és
conegut com el Manifest de Sandhurst, nom de l’ Acadèmia militar anglesa on es trobava
realitzant el seus estudis. Finalment, tot i que Cánovas era partidari d’una transició pacífica, el 31
de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar, a Sagunt, el príncep Alfons deBorbó rei d’Espanya. Immediatament es constituí un govern presidit per Cánovas del Castillo i es
convocaren eleccions a corts constituents.

1.1.La constitució de 1876 i el final dels conflictes bèl·lics.
Les noves Corts aprovaren, el 1876, una nova Constitució inspirada en el pensament de
Cánovas de Castillo que pretenia crear un sistema estable vàlid per a qualsevol partit que arribés
al poder iacceptés les regles bàsiques del sistema. La sobirania residia en les corts amb el rei.
Aquest es reservava àmplies atribucions, inclosa la de suspendre o dissoldre les Corts i designar el
president del govern i els ministres. Les Corts constaven de dues cambres: el Congrés (no
s’establia el tipus de sufragi per l’elecció dels representants) i el Senat, integrat per senadors
vitalicis nomenats perla Corona, i altres elegits per les corporacions de l’Estat i els principals
contribuents. Recoïa una important declaració de drets (impremta, reunió, associació, petició) però
remetia a futures lleis especials que en desenvoluparien i en precisarien l’exercici. Es restringia la
llibertat de culte a una simple tolerància i es declarava que la religió catòlica era la de l’estat.
L'Estats'organitzava de forma centralista. Es controlaven els ajuntaments —en les poblacions de
més de 30.000 habitants, els batlles eren nomenats pel rei. S'establia la unitat de codis i la
igualtat jurídica dels espanyols, quedant abolits els furs de les Províncies Basques, establint la
igualtat fiscal i de servei militar per a tots. D’aquesta manera es creà un sistema parlamentari
liberal amb un funcionament...