Resum_poesia_Jorge_Alentado

Tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70
Als primers anys de la postguerra aparegueren les primeres editorials i també les primeres revistes literàries valencianes de postguerra.
A eixe ambient, els poetes cultivaren l´existencialisme parisenc, com Albert Camus o Sartre. Aquest era un moviment que atorgava prioritat als temesderivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua, i reflectia l´angoixa de viure en un món absurd. El Grup poètic de postguerra (1943-1960) es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista i entre els seus poemes destaca l´allunyament de la realitat, el discurs reflexiu i la tendència a l´hermetisme expressiu.
Els poetes del 50, tractaven de suggerir larealitat a través de l´evocació simbòlica distanciada de la realitat inmediata. En canvi, els poetes del començament dels 60 s´adscrigueren a l´estètica realista.
El 1960 es van publicar tres llibres d´aquest nou gènere que són La pell de brau de Salvador Espriu; Da nuces pueris de Gabriel Ferrater i Vacances pagades de Pere Quart.
Aquesta poesia es relaciona amb el realisme històric o socialista oamb les formulacions que havien aportat els pensadors de l´escola marxista (Georg Lukács, Antonio Gramsci) sobre la funció social de la literatura. Les característiques de la poesia realista dels 60 són:
L´actitud social del poeta que és més del poble i es compromet amb el seu entorn.
L´experiència poètica passa a ser una experiència compartida amb als lectors, amb la societat.
La inspiració vede la esperiència vital, ben al contrari que en la poesia simbòlica.
Un llenguatge nou, directe i quasi col·loquial que també deixa de ser abstracte e impenetrable.
El protagonista del poema passa a ser una persona corrent que té una vida quotidiana semblant a la de la majoria.
La poesia exerceix una funció social, que té coma a objectius enriquir a les persones i alliberar-les de tota opressió.
Eldestinatari és qualsevol lector i no només les persones cultes amb formació literària com en la poesia dels anys 60.
Va nàixer la nova canció que es convertí ben aviat en un fenomen de masses. El seu objectiu era recuperar l´ús públic de l´idioma a través de la nova música popular i divulgar missatges d´orientació nacionalista. Raimon va fer que les seues cançons assoliren un gran impacte sociali destaca “Al vent”.


Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic
Començà a escriure poesia a la postguerra, però va ser conegut a partir dels anys 70. Es troba situat en el Grup poètic de postguerra.
La seua obra poètica és prolífica, original i exuberant. Va ser un poeta apassionat que va retratar la vida quotidiana i els seus temes són l´amor, el sexe, la por, la ciutat, el camp ila dona.
Amb la seua lírica, Estellés fa bandera d´un sentiment cívic col·lectiu com a intèrpret de les reivindicacions del poble. Un dels seus valors és la dignitat personal i civil, i la patria és per a ell el drama col·lectiu d´un idioma, la tragèdia d´una cultura.
És un poeta de descripcions detallistes ja que va ser periodista i utilitza una poesia molt personal que potser és l´essència deValència i la seua gent. Estellés expressa la seua glòria i la misèria del país.
Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre:
a. La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV com la de Ausiàs March
b. La llengua de les obres contemporànies de la literatura valenciana/catalana
c. La llengua col·loquial que aprengué a l´horta
Personifica la mort, ja que quan parla d´ella, està parlant dela mort de la seua filla. També sent una forta atracció per l´amor i el cos de la dona és una font de metàfores.
La poesia d´Estellés evidencia una particular elaboració estilística i retòrica, com veien a les adjectivacions, les imatges metafòriques o l´ús de metres regulars i dels vers lliure i en els topònims. També paròdia la tradició clàssica de les èglogues o dels tòpics de la Renaixença...