Resum_Societat

VISTA PANORÀMICA DEL SEGLE XX 
(Eric Hobsbawm) 
Hobsbawm és un historiador jueu que viu els principals esdeveniments històrics del segle XX. 
Podem veure el segle XX des de dues perspectives molt diferents: d’una banda, va ser terrible 
per tots els fets que tenen a veure amb les guerres, l’holocaust, la destrucció… però per l’altra banda hi va haver millores en l’àmbit de la ciència, la tecnologia i els drets de les dones. 
En aquest segle es parla d’una bipolaritat asimètrica, tant ideològica (est‐oest, comunisme 
URSS / capitalisme Europa) com econòmica (nord‐sud, comerç, exportadors i productors). 
L’autor divideix el segle XX curt, del 1914 (1a guerra mundial) al 1991 (enderrocament de la 
URSS) en tres etapes: 1) 1914 al 1945 (2a guerra mundial) Æ època de les catàstrofes; dos guerres mundials, els 
grans imperis colonials s’enderroquen, crisis econòmica, les institucions de la democràcia 
lliberal van desapareixen pràcticament totes, només l’aliança comunisme + capitalisme contra 
el feixisme van permetre salvar la democràcia. 
2) 1945 al 1973 (crisi del petroli) Æ edat d’or, 30 anys gloriosos, transformació econòmica, social i cultural més gran, ràpida i decisiva de la història, canvis profunds i irreversibles, 
modernització dels països agraris endarrerits;  després atur massiu, ja que s’han de tancar 
moltes industries al no tenir petroli. 
3) 1973 al 1991 Æ Gorvachof al poder: reestructuració econòmica, “glanost” (transparència), 
canvis en l’economia capitalista: gent sense llar, ingressos limitats de l’estat i una despesa pública sense límit, els països socialistes (amb unes economies dèbils i vulnerables) s’enfonsen. 
Comparació entre el món de 1914 i el dels anys 90. Actualment: 
‐ Més rics en produir béns i serveis, i a més, molta varietat. Imposició del capitalisme 
neoliberal, fluxos d’intercanvi a nivell mundial. 
‐ La major part dels humans estan alfabetitzats. 
‐ Món dominat per la tecnologia i la ciència, aplicació de les TIC. 
Principals canvis: 1) El món ja no és Eurocèntric: decadència i caiguda d’Europa, les seves industries emigren a 
altres continents. Les grans potències (com la URSS) han desaparegut.  
2) El món com a única unitat operativa. Revolució dels sistemes de transport i comunicacions.  
Incapacitat de les institucions públiques d’estar a l’alçada del procés de “mundialització”.  
3) Trencament dels vincles entre les generacions, entre passat i present. Individus egocèntric completament desconnectats entre si i que persegueixen tant sols la seva pròpia gratificació 
(implícit en el capitalisme). Marx: desintegració dels vells valors i relacions socials. El passat ha 
perdut la seva funció, no sabem on ens dirigim ni tampoc on hauríem de dirigir‐nos.   
 
1 
 
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

CONTEXT HISTÒRIC DESPRÉS DE LA 
SEGONA GUERRA MUNDIAL ‐ En la Segona Guerra Mundial va perdre la vida molta més població civil que no pas militar. 
‐ Durant tota la resta del segle XX, les poblacions europees patiren les mancances de població 
derivades de l’alta mortalitat i de la caiguda de la natalitat dels temps de guerra. 
‐ Al 1945 hi havia 50 milions d’europeus desplaçats. La major part d’ells va intentar tornar als seus llocs d’origen però centenars de milers van haver d’emigrar per iniciar una nova vida als 
Estats Units, Canadà o Austràlia. 
‐ L’any 1945, a més, la capacitat de producció europea d’aliments havia quedat reduïda a 
menys de la meitat. 
‐ Durant el conflicte moltes dones van accedir a llocs de treball que fins llavors havien estat 
privatius dels homes. No obstant això, en augmentar l’atur en la postguerra, de seguida es va manifestar una tendència a cedir aquests llocs de treball als homes que tornaven. Per tant, el 
procés d’incorporació de la dona al mercat de treball va viure durant la guerra una fase més 
aviat singular i no tant un canvi durador. 
 

2 
 
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com...