Resum temari català 4t ESO

I. Modalitats primaries de l'oració:
Enunciativa: (dir)
Interrogativa: (preguntar)
Parcial: sí/no
Total: objecte,lloc...
Directa: amb interrogant
Indirecta: sense interrogant
Exhortativa (ordenar)
Mandat
Prohibició
II. Modalitats secundàries de l'oració:
Exclamativa (exclama)
Dubitativa (dubta)
Desiderativa (desitja)
III. Propietats del text
Coherència
Cohesió
AdequacióCorrecció
IV. Textos argumentatius (arguments)
Causa o efecte: relacionen un fet amb la causa o la conseqüència.
Pragmàtics: proposen l'èxit o el benefici com a prova de validesa.
D'inèrcia: defensen el costum, la tradició.
D'autoritat: utilitzen l'opinió d'una persona de prestigi.
Per analogia: utilitzen la comparació o l'exemple.
Sentimentals: pretenen persuadir per mitjà de recursos emotius.V. Classes de verbs
Transitius: exigeixen un CD perquè l'oració tengui un sentit complet.
Transitius reflexius: el subjecte fa i rep l'acció.
Intransitius: no admeten CD // exigeixen un C.Reg introduït per una prep.
Atributius o copulatius: exigeixen un complement atributiu.
VI. Les perífrasis verbals
Obligació: haver de + infinitiu // haver-se de + infinitiu
Probabilitat: deure + infinitiuImminència: estar a punt de + infinitiu
Possibilitat: poder + infinitiu
Duració: estar + gerundi // anar + gerundi
VII. Carta de presentació, currículum i entrevista
Entrevista
Salutació: transmetre cordialitat i simpatia
Introducció: xerrada informal
Nucli de l'entrevista: preguntes generals, domini de la llengua oral.
Part final: mostrar interès fent preguntes
Comiat
VIII. Combinacióde pronoms febles
CD
Determinat (precedit d'article,demostratiu...) → EL, LA, ELS, LES
Indeterminat (no precedit d'article..., o precedit de numeral) → EN
Neutre (això, allò, oració subordinada) → HO
CI
Singular → LI
Plural → ELS: davant // LOS: després
CC // CRV
Introduït per preposició DE → EN
No introduït per preposició DE → HI
Atribut
HO
Caràcter intensiu → EN
PredicatiuHI
Verbs fer-se, dir-se → EN

IX. La societat feudal
Dues classes socials: nobles (manaven i no treballaven), serfs (obeïen). Per tenir sotmesos els serfs els senyors feudals formaren un exèrcit de vassalls, els quals estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d'un jurament de fidelitat i dependència.
X. La cançó d'amor cortès
Gèneres: cançó, sirventès, plany, alba, pastorel·la, dansa.Personatges: joglar (líric: transmet cançons // èpic: recita cançons de gesta), trobador, dòmina, gilòs, lausanger, senyal.
XI. La poesia trobadoresca
Sorgí a les corts feudals d'Occitània i es va estendre principalment cap a Catalunya i cap al nord d'Itàlia. La llengua poètica dels trobadors era l'occità o provençal.
Trobadors importants: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí deGirona.
XII. Ramon Llull

XIII. Les grans cròniques
La seva intenció era divulgar uns fets que servissin d'exemple als futurs governants catalans, exaltar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa i justificar les accions dutes a terme.
Jaume I el Conqueridor (Llibre dels ferits): memòries del mateix Jaume I. Aspectes íntims i humans del rei al costat de la narració dels fets de laconquesta de Mallorca i València
Bernat Desclot: La conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran.
Ramon Muntaner: comprèn cinc regnats. Els protagonistes són els reis i el mateix autor, que explica els fets polítics i diplomàtics en què va participar.
Rei Pere III el Cerimoniós: no conté cançons de gesta. Pretén justificar lesaccions dutes a terme durant el seu regnat.
XIV. La novel·la cavalleresca
Novel·les de cavalleria: inversemblants
Novel·les cavalleresques: versemblants. Reals, mostraven personatges que sentien dolor i inclús morien.
XV. Joanot Martorell
Cavaller, noble valencià i escriptor amb una vida molt activa. Autor de Tirant lo Blanc (cavalleresca), novel·la versemblant més important del segle XV. Narra...