Resumen Del Libro "Ana Franck"

DIARI D’ANNA FRANK

* Resum de l’argument
Hola, soc l’Anna Frank, estic morta, però encara queda una par de mi que està viva: el meu estimat diari.
Vaig néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt, a Alemanya. Visc a Holanda amb la meva família: el meu pare treballa en una fàbrica de melmelada i la meva mare ens cuida a la Margot, que és la meva germana, i a mi.
Per al meu aniversari em vanregalar un diari, a qui li explico tot el que em sembla bé i el que no. Jo he tingut una vida normal com tots els nens i nenes de la meva edat, fins que va començar la dictadura en contra dels jueus que ens va obligar a mudar-nos de casa. Vam anar a les oficines del pare per dissimular la porta de l’entrada van posar una prestatgeria, que al darrere havien un munt d’habitacions. Vam anar amb lafamília Van Dann. Tots estàvem la mar de feliços en la casa amagatall.
La Miep era la dona que ens portava el menjar allà dalt. No podíem fer soroll ni cridar. La dictadura deia que els jueus a partir de les 8 de la tarda no podíem estar pel carrer i si sortíem durant el dia teníem que portar un abric amb una estrella daurada.
En la casa amagatall cada matí fèiem gimnàstica per estar en forma.El pare ja no treballava a aquesta empresa, perquè ja no el necessitaven. Llavors va ser quan la Margot i jo vam començar a recollir les coses per mudar-nos a les oficines de l’antic treball del pare, ens varem instal·lar les dues famílies. Aquests dies cadascú té com una tasca per passar el temps. Per exemple jo la d’estudiar francès o en Peter estudiar anglès i la Margot ensenyar-nos lataquigrafia.

Com hi havia banyera, cadascú tenia el seu lloc per rentar-se amb una palangana i un a la cuina, un altre a la habitació, un altre al despatx.
De moment el menjar que ens portava la Mep no era escàs, per tant entre la bona alimentació i el bon estar en la casa, tot anava de meravella.
Però un cop arribat l’hivern va venir a la casa dels refugiats un nou individu que es deia AlfredDüsel. Va haver de compartir habitació amb mi fent fora la Margot. Jo, al principi no m’hi sentia gaire còmoda amb un estrany dormint al meu costat, però després d’un temps ja m’hi vaig anar acostumant. Ell m’exigia molta educació, igual que per els demés del refugi, tot el que feia estava malament i em posaven d’exemple a la Margot i això em menjava de ràbia per dintre.
Cada cop les notícies emitidesper la ràdio eren més espantadisses. Va arribar un moment en que a un li va donar una gastroenteritis, a l’altre una emorràgia estomacal i tot anava cap a pitjor.
Vam tenir l’època que sentíem com si tinguéssim lladres però ho vam superar. Finalment, com subornaven als cristians de que els diguessin on estaven els jueus.
Es van anar emportant als de la casa amagatalla camps de concentració iens van van matar: el senyor Van Dann el van ficar en una cambra de gas, la seva dona no se sap com es va morir, la mare va morir de cansament i de gana al camp de concentració on estava ella, i a la Margot i a mi ens van portar al mateix camp de concentració i la gent que teníem al voltant, va començar a agafar malalties fins que nosaltres en vam agafar una i vam morir. El pare va ser l’únic quequan van subornar als senyors Kleiman i Kugler, van dir que nosaltres estàvem allà i quan ens van descubrir, jo vaig saber que aquell era el final de la meva vida.
Es va salvar i quan estava sortint de la casa amagatall va agafar el meu diari i el va voler publicar perquè tothom sapigués en les condicions que vam estar vivint.
En Peter m’agradava, i igual que jo l’agradava a ell, estàvem comtontejant i les famílies com no s’avanien gaire aquests últims dies, no els hi agradava gaire que estiguessim junts però l’amor ho guanya tot.

* Caracterització de 3 personatges principals
Anna:
És una noia de 13 anys, ha gingut una vida normal, que poc a poc li han anat complicant fins que li ha portat a la mort, essent jove. És molt bona persona i té bastant caràcter, encara que els demés...