resumen el mecanoscrit del segon origen

El mecanoscrit del segon origen
Capitulo 1:
L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava d l'hort de casa seva quan es va trobar a dos nois que apallissaven al seu veí Dídac, només perquè es negre, i el van llençar a la reclosa. Quan de cop els dos nois van veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania, ella encarava poder veure'ls i es va llançara l'aigua per salvar al Dídac; i n'hi havia tants que cobrien l'horitzó; eren platells voladors. Quan van sortir de l'aigua l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaure semblava un altre, estava tot destruït, els dos nois estaven morts. És van anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i va pensar que potser els seus pares també podien estar morts, així que va tornar acórrer. Casa seva estava mig derruïda, ella va veure que també estaven morts els seus pares, quan es va girar i va veure al Dídac, l'havia acompanyat tota l'estona quan ell li va preguntar que si els pares estaven morts; tots dos es van abraçar. Van pensar que estaven sols però, de cop van veure la Xica, l'ocell d'en Dídac. Ells tenien moltes preguntes en el cap, però avans es van anar a vestir ala botiga de roba. Es van vestir i van pensar que farien, però avans anirien a dinar. Van anar a la botiga de queviures, del poble. L'alba de decidir que no es podien quedar a viure ells dos en el poble que tenien que marxar, perquè no poden viure amb els morts, que després haurien epidemies de grip, de tifus... així que va agafar un paper i va començar a fer la llista amb les coses quenecessitarien. Anirien al bosc a viure. Van anar a la casera de la guàrdia civil i van agafar dos màusers i de dues armes curtes i les municions; a continuació a la botiga de queviures on van agafar conserves de tota mena, dos pernils, un cabàs d'embotits, sis formatges, una caixeta de sabó, llet en pols, melmelades, ampolles de licor, oli, sal i fruita; després a la farmàcia van agafar tot de medicines iun diccionari de medicina; tot seguit a una fanaleria on van agafar llanternes elèctriques, un grapat de piles i un sac de plàstic; i finalment a la botiga de roba on van agafar roba per tots dos. Quan van acabar de agafar tot el necessitaven el Dídac va anar agafar un llibre de mecànica, perquè li agradava molt i ella per la Xica. Després es van acomiadar de Benaure i van marxar cap al bosc. Vantrigar un dia en arribar. Es van instal·lar en una cova per viure, al costat d'un rierol i una petita cascada.
Tenien provisions per uns vuit mesos. A l'arriba de la primavera van veure tot d'arbres fruiters, olivers...i en alguns indrets blat. A l'arribada de juliol van començar la sega. Després de segar es van a anar a prendre un bany, perquè estaven suats.
Capitulo 2:
L'Alba una noia decatorze anys, verge i bruna, es va immobilitzar i li va dir al Dídac que hi havia una masia a uns tres quilòmetres de la cova. Van decidir anar a veure-la. Van comprovar que no hi havia ningú, ni mort ni viu. Van veure que hi havia unes gallines que en veure'ls van sortir corrents. En una gàbia van troba uns esquelets de uns conills. Al cobert, la porta que van haver de fer un esforç per trobar-la vanveure un tractor, un forc d'all i un sac de patates. El vehicle no funciona, però estava en bon estat. L'Alba li va dir al Dídac que si ell el podria reparar-lo, i així podrien marxar. Van decidir quedar-se a viure i anar-se'n de la cova. Aquella nit es van quedar a dormir. A l'endemà van anar a la cova a per les seves coses. Al matí següent els va despertar la pluja, perquè a la casa hi haviagoteres. L'Alba va pensar a netejar la casa, ella s'ho va emprendre amb calma. Al cap de tres setmanes ja havien netejat una quarta part de la casa. Van trobar una porteta tancada i van veure que era un rebost, i hi van posar el que tenien dins. Una tarda que queien quatre volves de neu, l'Alba rentava fora va escoltar uns espetecs al cobert i va veure en Dídac enfilat dalt del tractor. Li va dir...