Resumen Historia 2n Batx Tema 11 i 12 (catalàn)

La segona República i la Catalunya Autònoma (1931-1936)
Es celebren eleccions municipals on es va veure reflectit que el poble volia un canvi de règim.
El 14 d’abril es va reclamar la república a Éibar i al llarg del dia ho van fer altres regidors de moltes ciutats. Alfons XIII va renunciar al càrrec de rei i abandona el país. A Madrid, els representants dels partits signants del Pacte de SantSebastià fan un govern provisional i proclamen la Segona República Espanyola.
El govern provisional convoca eleccions.
A Catalunya, el triomf d’esquerra va ser acaparador. Venç Esquerra Republicana de Catalunya, el cap del qual és Lluís Companys. Al cap de poc, Francesc Macià, proclama la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
La constitució del 1931
Tenia unfort caràcter democràtic i progressista, tots els poders venen del poble.
L’estat es configura de manera integral però poden existir governs autònoms.
El poder legislatiu resideix a les corts.
També tenia una àmplia declaració de drets i llibertats. Igualtat davant la llei, educació, treball i no discriminar per sexe, origen o riquesa. Sufragi a les dones. Laïcitat de l’estat.
Reformes biennid’esquerres
Religiosa
Es treu la influència de l’església i separar-la de l’estat. S’aprova el divorci, el matrimoni civil, es treu el pressupost del clero. El govern prohibeix a l’església dedicar-se a l’ensenyament Llei de congregacions.
Exèrcit
Manuel Azaña es va posar al capdavant de l’exèrcit i va crear-ne un de professional i democràtic. Va suprimir la macrocefàlia (un oficial per cadatres soldats) i també aplica la Llei de retir de l’oficialitat on deia que els oficials en actiu havien de donar suport a la República i si no ho feien es podien retirar amb el sou pertinent. Els africanistes, militars espanyols en territori africà, reben la reforma de l’exèrcit com una agressió contra aquest i els de dreta ho aprofiten per animar la revolta.
Agrària
Fi del latifundisme imilloren les condicions de vida dels pagesos pobres. Van fer uns primers decrets on deien que el màxim d’hores a treballar eren 8, un salari mínim i obliguen als propietaris de posar en conreu les terres aptes. Llei de reforma agrària, on expropiaven terres de la noblesa. Però els resultats van ser molt dolents i es va crear una tensió social entre els pagesos per el mal estar.
Estat centralista
Espodien crear autonomies dins la República Espanyola. Catalunya crea la generalitat de Catalunya amb l’aprovació de l’Estatut del 1932. El País Basc també va demanar un govern autònom però l’aprovació es va retardar per l’oposició del republicanisme d’esquerres i socialistes.
Obra educativa i cultural
Educació liberal i laica, tothom té dret a una educació, escoltes mixtes, laiques, gratuïtes iobligatòries. Van millorar el nivell cultural de la població. Promouen campanyes culturals destinades als pobres.
Reformes laborals
Francisco Largo Caballero aprova la Llei de contractes de treball, Llei de jurats mixtos, set dies de vacances pagades l’any, augment de salaris, assegurança social, setmana laboral 40 hores.

La revolució d’octubre del 1934
En conseqüència de l’entrada de la CEDA(Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) al govern, que això implica una deriva cap al feixisme, es van crear vagues socials.
La UGT i poca participació del CNT, van fer una vaga general per impedir el nou govern. Van fracassar per manca de coordinació i perquè el govern va actuar ràpid.
A Astúries, els minaires van fer una revolució social. Van prendre gran part de les casernes de laguàrdia civil. El Govern envia una legió comandada per Franco. La repressió va ser dura, va guanyar Franco i ocasionen 1000 morts de minaries, ferits i detinguts.
A Catalunya, la revolta va comptar amb el suport del president Companys, que volia evitar l’entrada de la CEDA. Fan una vaga general en el qual la CNT s’hi nega, i la rebel·lió va fracassar. El govern declara l’estat de guerra a Catalunya i...