resumen historia del derecho

 

 


 

HISTÒRIA
 DEL
 DRET
 

TEMA 1: INTRODUCCIÓ AL DRET:
· Què és el Dret: És un conjunt de normes jurídiques d’un Estat. Una norma és
un principi de conducta establert per una societat determinada. La societat crea
i modifica aquestes normes que formen el Dret.
· Normes jurídiques: Són normes generals que afecten a tothom per igual i
evolucionen amb lasocietat. No poden ser “ad hoc” (personalitzades), ni per
una sola persona ni per un grup. Són imperatives, tothom les ha de complir
obligatòriament, sinó comporta sanció. El poder o autoritat és l’únic que pot
crear-les i imposar els càstigs. Aquesta entitat d’autoritat ha anat variant al llarg
del temps. Per tant les normes són:
-

Generals: que afecten a tothom
Obligatòries: imperativesCoercitives: el seu incompliment comporta sanció

· Quan sorgeix el Dret: Dos corrents històrics donen resposta:
-

-

Els primers segueixen a Aristòtil que plantejava que l’ésser humà és
social per naturalesa, necessitava convivència amb altres i unes normes
que la regulessin. Per tant el dret és “ab initio”, des del principi dels
temps. (Dret natural).
Els segons són pensadors del S.XVII.Ja que és difícil esbrinar si les
societats primitives tenien normes, plantegen que al inici de les societats
hi havia un moviment idílic sense normes, però que amb l’aparició
d’interessos individuals, es van imposar normes per organitzar la
convivència social. No són normes naturals sinó fruit d’interessos
individuals de cada época. Origen fa 2.000 anys a l’Imperi Romà.

1
 

 
 

 


 

HISTÒRIA
 DEL
 DRET
 

TEMA 2: LA ROMANITZACIÓ:
· Introducció: Les primeres evidències de normes jurídiques que coneixem
pertanyen al mon clàssic grecoromà. També n’hi havien a llocs com Egipte,
Mesopotàmia… però no tenim referents tan densos com els romans, a més
del dret romà encara hi ha aspectes visibles en l’actualitat i evolució d’altres.
A laPenínsula hi havia dues societats abans de la conquesta romana. Els
romans les veien com atraçades i bàrbares, i es presentaven com el model
a seguir i civilitzadors. Eren les següents:
-

-

Íbers: Ocupaven part est i llevant fins al sud de la Península. Estaven
més en contacte amb l’exterior i el comerç. Coneixen i defensen la
propietat privada, coneixen l’esclavatge i tenen una estructurajerarquitzada del poder. Comunitats agrícoles i comerciants. Era una
societat avançada amb alfabet propi. Van tardar 35-40 anys en ser
ocupats, i van acceptar alguns pactes.
Celtes: Ocupaven zona central i nord. Més endarrerits comercialment.
L’agricultura i caceria era important però funcionaven amb intercanvis.
Estructura social comunitària, possiblement amb un líder però on eren
importantsles assemblees. Ocupació 150 anys amb dures guerres ja
que no acceptaven pactes.
Aquests dos pobles tenien dret consuetudinari, normes que s’assumien
a base de repetir-les (costum). Eren també societats matriarcals on la
dona transmetia els elements jurídics. Estaven distribuïts per tribus que
es protegien unes i altres. Entre ells feien pactes com el de clientela, que
consistia en proteccióa canvi d’ajut (diners, suport...) o la devotio, oferir
béns a una divinitat per protecció.

· Romanització:
És el procés pel qual la cultura romana s’aplica a la Península ibèrica. És
l’expansió territorial des d’Itàlia a altres territoris provocant la construcció de
l’Imperi Romà. Imposaven la seva cultura, llengua, tradicions... als territoris
conquerits. A la Península la romanitzacióva significar la recepció de la
cultura romana i l’expansió del Cristianisme. Els romans per justificar els
fets de càrrega jurídica important usaven els mites. Els romans van arribar
el 218 a.C a la Península per Empúries, la romanització va durar 200 anys.
La romanització no va ser fàcil, mentre els Ibers acceptaven FOEDUS, un
tipus de pacte que acceptaven a canvi de la vida (viure sent...