Resumen Historia
1.1 Immobilistes, reformistes i rupturistes.
Desprès de la mort del dictador, els immobilistes volien la continuació del regim franquista i s’oposaven acap reforma, els reformistes o oberturistes, apostaven per una reforma que havia de culminar en una limitada democratització, i la majoria de l’oposició (esquerres, comunistes…) optaven pel trencamentamb el franquisme i per la consolidació d’un nou sistema polític democràtic, son els rupturistes.
El govern d’Arias Navarro: Dos dies desprès de la mort de Franco el rei Juan Carles va pujar al trogràcies a la llei de successió. Aquest va disposar que continues en el govern Arias Navarro, el qual va incorporar reformistes al seu govern com fraga Iribarne i Jose maria Areizal. S’esperavenreformes per part del govern però aquestes eren molt limitades com la llei de reunió i associacions. Es va fer evident que Arias Navarro apostava per la continuació del franquisme, sota l’esperit del 12 defebrer volia unir reformistes i immobilistes, i les seves reformes eren insuficients i restrictives, no preveien l’existència de partits politics.
Mobilitzacions populars: L’oposició volia conseguirla democràcia creant organismes unitaris i definint un programa comú de les forces antifranquistes. La junta democratica i la Plataforma de Convergencia es van unir formant la Platajunta. Aquestsvolien que per mitjà d’un govern provisional s’arrives a unes eleccions generals i a un nou sistema polític. A catalunya, es va crear l’assamblea de forces democràtiques i el concell de forces polítiquesde catalunya que integrava onze partits centralistes, de dretes i d’esquerres.
Les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars (vagues, reibindicacions, manifestacions) que demanavenllibertats democràtiques i amnistia per als presos polítics, i estatuts d’autonomia. Van augmentar els conflictes laborals i es van demanar millores salarials i laborals. A catalunya i País Basc es...
Regístrate para leer el documento completo.