Resumen Textos Socio

TEXT 1. Estruch, Joan, “La perspectiva sociològica”. A: Cardús, S. (Coord.), La mirada del sociòleg (1999) El sociòleg, és un científic social. Aprendre sociologia és aprendre a preguntar i a preguntar-se, a interrogar, a qüestionar-s’ho tot. La sociologia és doncs la manera de situar-se davant la realitat i d’interrogar-se sobre aquesta. S’ha de “abandonar” unes determinades idees preconcebudesi prejudicis, i moltes vegades la resistència passiva d’aquells que es limiten a contemplar tan sols com a espectadors sense involucrarse són els que comporten conflicte. No és només doncs una forma de coneixement, sinó que la perspectiva sociològica és també una forma de consciència. Entre la gent, no hi ha una imatge clara del que és un sociòleg. La gent no sol saber gaire què fa, ni per què faallò que fa. Últimament, s’ha posat de moda, però la sociologia es troba en una situació de mercat no informat, és a dir, és té una informació distorsionada i borrosa a causa d’alguns mitjans de comunicació. Tothom tendeix a opinar molt fàcilment d’algun tema que en realitat desconeixen, però és el que els alimenta per la televisió. Sembla doncs, com si davant de la sociologia tothom és trobés enuna situació de mercat informat. Una de les raons pot ser perquè la sociologia aborda temes que resulten “familiars” per a tothom, la majoria tenen una certa experiència. Part de “culpa” d’aquesta situació és dels propis sociòlegs, que s’han dedicat a aparèixer en alguns mitjans de comunicació per opinar sobre qualsevol cosa ja que són “especialistes en generalitats”. Hi ha doncs diverses visionssobre el que és un sociòleg i cal que aquests actuïn per polir la imatge que es te actualment d’ells, que es ven confusa i distorsionada.

1

TEXT 2. Estradé, Antoni, “El pensament sociològic: Els fundadors”. A: Cardús, S. (Coord.), La mirada del sociòleg (1999) En aquest text s’analitzen les principals aportacions de quatre grans pensadors Comte, Marx, Durkheim i Weber. Tots ells són moltdiferents, però dels quatre podem extreure un mínim comú denominador: l’adveniment de la modernitat i la qüestió de l’emergència de . Pel que fa a l’adveniment de la modernitat tots quatre es preocupen per les transformacions de tot tipus que han donat lloc a un món modern. Quins són els trets peculiars de les societats modernes i en què es diferencien de les que les han precedit? Aquesta és la quepodem considerar com a pregunta mare, la pregunta que tots quatre pensadors es plantegen i de la que proporcionen diferents respostes. Per una banda Compte explica la modernitat com una conseqüència dels canvis que es produeixen en les esferes del poder i del coneixement (nova societat organitzada sobre bases diferents). Marx en canvi, dona més importància a les transformacions en la manerad’organitzar els béns materials al llarg de la història (materialisme històric). Per altra banda, Durkheim, es fixa en el terreny de la divisió del treball (especialització). En darrer lloc, Weber proposa una teorització més ambiciosa: el procés de (esferes del dret, política, religió, art, economia i formes de pensament). Fent referència al segon aspecte, l’emergència de , és un fet de moltatranscendència en l’àmbit de les ciències socials. Segons Compte, la sociologia havia de ser la reina de les ciències i els coneixements de sociologia havien de servir per a reorganitzar la societat sobre bases científiques. Els quatre pensadors desenvolupen un seguit de teories i termes per tal d’arribar a la seva pròpia veritat, des de cadascun dels seus diferents punts de vista.

2

TEXT 3. Giddens,Anthony, “Globalización”. A: Un mundo desbocado (2000). Giddens parla en aquest article sobre la globalització. Explica com fins fa relativament pocs anys era un terme de poc ús i com aquest a passat a ser un terme usat cada dia per molta gent d’arreu. El terme globalització engloba una sèrie de processos que operen de manera contradictòria entre ells. És un procés propi del món occidental. La...