roma

ART DE ROMA I L’ANTIGUITAT TARDANA
GRUP A1

600 anys en l’assignatura, el que intentarem veure és l’evolució que es produeix.
Correu electrònic: aconejo@ub.edu

Examen final: 25 de gener de 2012, de 9 a 11 (307)




















20/09/2011
Vers la fi de l’Hel·lenisme

Temple de Poturnus (s. II-I aC), el millor conservat de roma, és la tipologia de temple que esfarà servir durant l’època de la república amb un pòdium una escalinata frontal i la columnata.
El pantheon (primer quart del segle II dC), veiem una innovació en la cúpula, Grècia serà el punt de referència tant sigui per afirmar-la com per negar-la i buscar camins nous, Grècia estarà present però a mesura que avança el temps arribarem cap a la fi de l’Hel·lenisme.
Un moment històricimportant va ser durant l’imperi d’Alexandre Magne al segle IV aC. Era la màxima autoritat de Macedònia i va fer una cosa que fins ara no havien fet els grecs: expandir-se per orient. L’expansió i la conquesta van afavorir de manera molt puntual l’Hel·lenització d’Orient (una assimilació de la cultura grega) però després de la seva mort els seus successors no van continuar la seva tasca (per mancad’interès o de diners), de manera que tota aquesta expansió macedònica va anar reculant cap a Grècia, i això és important per preguntar-nos si els grecs s’haguessin mantingut. Aquest trencament d’Alexandre Magne també s’experimenta en les arts plàstiques, entre altres coses en el món Hel·lenístic, es desmarquen de la Grècia clàssica de Pericles, tot això es tradueix en el món de les arts.

Pompeia [Casadel Faune]: Mosaic d’Alexandre Magne (de philoxenos d’Eritrea?) (100 aC; Napoli; Museo Arqueològic).
Hi ha una voluntat d’individualitzar el personatge, hi ha una reivindicació. En el període hel·lenístic neix una mica la retratista (amb matisos),hi ha tendència a la naturalitat, en aquest mosaic apareix fins i tot un arbre.
Si anem enrere, abans de l’època hel·lenística, veiem un exemple delfrontó occidental del temple de Zeus Olímpic (a Olimpia, 450 aC) Centauromaquia, combat de centarues i lapites). Si agafem la figura del centre, Apol·lo, veiem un déu a temporal amb una figura perfeccionista, veiem una figura immòbil, el cabell perfectament pentinat. 100 anys després veiem un altre exemple, Praxítel·les; Apol·lo sauròcton (350 aC, còpia romana; Paris; Louvre) aquí ja no hi ha unarigidesa, aquí la divinitat ha baixat a la terra d’alguna manera. Esta jugant amb la natura i es recolza damunt d’un tronc, això en el món clàssic és impensable.
Un altre exemple: Policlet; Diadumenos (425-400 ac, copia romana; Napols museu) i Alexandre Magne (copia d’original hel·lenístic, ss III-II aC, Roma: Museu Capitolini). El Policlet dona una sensació de distància entre l’home i allòdiví, l’Alexandre també pot donar aquesta sensació però el cabell és molt diferent. El de l’esquerra té el cabell molt endreçat, el de la dreta té un cabell amb un cert desordre amb una tècnica de trepanat, hi ha un major interès per part de l’escultor en un cabell natural en contrast amb el de l’esquerre. El món romà es fixarà i conviurà amb això durant l’època republicana.
Els romans es basaranamb altres referents, roma és conseqüència del mirall de Grècia però també és conseqüència de la tradició itàlica, la civilització que té més pes en l’art de roma és la dels etruscos (Toscana, Florència). Alguns etruscos van arribar a governar Roma, l’art etrusc també mostra aquest interès de la representació humana. Ho veiem en el sarcòfag dels dos esposos (c. 520aC, Louvre), veiem un gestnaturalístic tot i que aparentment són més rígids.

Roma quan comença a ser una autèntica potència té varis referents: la Grècia clàssica, la Grècia hel·lenística i la tradició itàlica etrusca.
Veiem varis exemples: General de Tivoli (s. II aC/90-70 aC. S. IdC, Roma: Museo Nazionali), i el Policlet: Doryphoros (440, copia romana, Napoli: Museu arqueològic). El de l’esquerre té el cos perfecte i...