salvador espriu

Comentari de text d’Antígona
El fragment que comentarem a continuació pertany a l’obra Antígona, escrita per Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913- Barcelona, 1985). És un delsescriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir unràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. Fou un dels escriptors catalans catalogats com a membres de la “generació perduda” ja que en el moment en queescriuen les seves obres literàries, les tropes franquistes comencen a envair Catalunya. Tant Espriu com d’altres, es van veure obligats a practicar un exili interior que els obligà a desar totesaquelles obres literàries sense esperar poder publicar-les.
El primer llibre que Espriu escrigué no fou en català, sinó en castellà i fou anomenat Israel, publicat el 1929 quan ell tan sols tenia setzeanys. La seva passió per les lletres passà per sobre del seu amor pel dret i publicà la primera novel·la en català anomenada Doctor Rip el 1931. No tansols seguí escrivint novel·les ja que durant elmateix any publicà una obra teatral anomenada “la revolta dels sants”. Cal destacar però de la seva obra literària la publicació d’un poemari anomenat Cementiri de Sinera en el qual crea el mite desinera l’any 1946 i Pell de Brau, novel·la publicada el 1960 en la que a partir de l’expressió poètica tracta la situació de Catalunya sota el jou franquista.
Aquest fragment de l’obra d’Antígona, calsituar-lo al final del tercer acte, dins del palau reial i davant del govern de Creont, on ha estat conduïda Antígona pels guardes, a causa de sepultar de nit al bosc de Tebes el seu germà Polinicesamb l’ajuda de Eumolp.
Ens trobem davant d’un fragment que a nivell d’estructura interna el podríem dividir en dues parts, el diàleg entre el Lúcid Conseller , els consellers i Creont en el qual...