Sant Felip Neri

Sant Felip Neri

Introducció
Felip Neri, anomenat l'apòstol de Roma, va néixer a Florència, el 22 de juliol de 1515 i va morir a Roma el 26 de maig de 1595. Fou fundador de la Congregació de l'Oratori. Des de petit Felipe era afable, obedient i amant de l'oració. En la seva joventut li agradava visitar els pare dominics del Monestir de Sant Marc i segons el seu propi testimoni aquests paresvan inspirar a la virtut.

Biografia
Era fill de Francesco i Lucrecia Neri, que va morir quan Felip encara era un nen. Va tenir dues germanes més petites, Caterina i Elisabetta, i un germà que va morir de molt petit. Va estudiar humanitats i a l'edat de setze anys va ser enviat a Sant Germano. La seva estada aquí no va ser molt prolongar, ja que al poc temps va tenir Felipe l'experiència místicaque ell cridaria, més tard, el seu "conversió" i, des d'aquest moment, van deixar de interessar-li els negocis. Va partir a Roma, sense diners i sense cap projecte, confiat únicament en la Providència. Felip no necessitava gran cosa, ja que només s'alimentava un cop al dia i la seva dieta es reduïa a pa, olives i aigua. En la seva habitació no hi havia més que el llit, una cadira, uns quantsllibres i una corda per penjar la roba.
Fora del temps que consagrava a l'ensenyament, Felip va viure com un anacoreta, els dos primers anys que va passar a Roma, lliurat dia i nit a l'oració. Aquest va ser un període de preparació interior, en què es va enfortir la seva vida espiritual i es va confirmar en el seu desig de servir Déu. Al cap d'aquests dos anys, Felipe va fer els seus estudis defilosofia i teologia a la Sapienza i en Sant Agostino. Era molt devot a l'estudi, però li costava concentrar-se en ells perquè la seva ment s'absorbia en l'amor de Déu. Als tres anys d'estudi Felipe va abandonar sobtadament els estudis. Mogut probablement per una inspiració divina, va vendre la major part dels seus llibre i es va consagrar a l'apostolat.
Els començaments van ser modestos. Felip anavaal carrer o al mercat i començava a conversar amb la gent. Com era molt simpàtic i tenia un bon sentit de l’humor, no li costava entaular conversa, en el curs de la qual deixava caure alguna paraula oportuna sobre l'amor de Déu o de l'estat espiritual dels seus interlocutors. Així va ser aconseguint, a poc a poc, que nombroses persones canviessin de vida.
Sacerdoci
El 23 de maig de 1551  vaentrar al sacerdoci, i se'n va anar a viure a San Girolamo della Carità, on la principal regla era viure en caritat amb els seus germans. El 1559, Felip va començar a organitzar visites regulars a les set esglésies de Roma, en companyia de sacerdots i religiosos. Aquestes visites van ser l'ocasió d'una curta però aguda persecució religiosa en haver estat denunciat com a creador de noves sectes. Elcardenal vicari el convocà, el reprengué i el suspengué de sentir confessions. Tanmateix, després de dues setmanes, va quedar provada la seva innocència davant les autoritats eclesiàstiques.
La Germandat del Petit Oratori va anar creixent i el 1575 va ser formalment reconeguda per Gregori XIII com la Congregació de l'Oratori, i se li va concedir l'església de Santa Maria in Vallicella, on elsreligiosos es van instal·lar el 1577 construïda en la seu de la vella Santa Maria, i en un nou oratori de la qual van traslladar els exercicis.  El 1593 va dimitir el càrrec de superior que li havia estat conferit per a tota la vida.
La personalitat de Felip va atraure el cardenal Niccolò Sfondrati, qui, en convertir-se en el papa Gregori XIV el 1590, el va voler nomenar cardenal, càrrec que ell no vavoler acceptar.
Els darrers anys de la seva vida van ser marcats per la malaltia que s'alternava amb períodes de recuperació. El 12 de maig de 1595 el cardenal Baroni, que l'havia succeït com a superior, li va donar l'extremunció. Va morir el 26 de maig, a l'edat de 80 anys. El cos incorrupte de Sant Felip aquesta a l'església de Santa Maria a Vallicella, sota un bell mosaic de la seva visió...