Sant Fructuos

MEMÒRIA D’AIXECAMENT DE LES CAPELLES DE SANT FRUCTUÓS I SANT JOAN DE LA CATEDRAL DE SANTA MARÍA DE TARRAGONA

CARACTERÍSTIQUES DE LES CAPELLES DE SANT FRUCTUÓS I SANT JOAN DE LA CATEDRAL DE SANTA MARÍA DE TARRAGONA.

La Catedral de Santa María és una catedral d’estil gòtic primerenc situada a la ciutat catalana de Tarragona. Correspon al període de transició entre romànic i gòtic.
L’edificies localitza a la part alta de la ciutat, l’antiga Acròpoli, on ja hi va haver un temple de veneració a August, una catedral visigòtica, i una mesquita àrab. La seva construcció va començar l’any 1171. El seu bastiment es va realitzar els segles XII i XIV amb elements gòtics i elements romànics.
Consta d’una planta de creu llatina amb tres naus cobertes amb volta de creueria, cadascuna ambl’absis corresponent, destacant entre ells el principal, i un creuer amb absidioles. Sobre aquest creuer hi trobem un cimbori octogonal construït a mitjans del segle XIII. Les capelles laterals, entre les quals trobem les que tractarem en aquest aixecament, es van construir posteriorment.
Aquestes dues capelles en les que ens centrem, a saber, la de Sant Fructuós i la de Sant Joan Evangelista, van serconstruïdes entre els anys 1592 i 1612 per Pere Blai, arquitecte corresponent al període renaixentista, sota el bisbat de l’Arquebisbe Joan Teres, qui les va fer construir per a que li donessin sepultura en elles.
Son dues capelles que trobem al lateral esquerre de la nau central de la catedral, les dues que precedeixen el transsepte. Contigües i de planta rectangular idèntica, estan comunicadesamb la nau de l’evangeli, i entre elles sota l’arc sepulcral i un distribuïdor que condueix a la sagristia comuna.
Formalment, l’auster romà és aquí revestit de materials més cuidats a les superfícies. Els murs estan organitzats amb un tema central: el sector del nucli sepulcral, amb la seva corresponent arcada, amb dues pilastres compostes a cada banda i l’entaulament superior. Aquest mòdul esrepeteix als paraments oposats en forma d’arc cec, i al parament de la capçalera serveix per a materialitzar l’absidiola. A les cantonades, hi trobem dues pilastres angulars, i, entremig, es resol l’espai sobrant perllongant les característiques del mòdul repetit. Les pilastres simètriques que serveixen de transició cap a la nau, en canvi, són de secció quadrada i molt mes exemptes que aquestesanteriors, per tal d’enllaçar l’entaulament amb la composició posterior de la nau. El conjunt està cobert per una volta de canó que arrenca de la part superior de la cornisa de l’entaulament i finalitza en dos arcs que discorren transversalment des de les pilastres. Al parament que dona a l’exterior, sota aquests arcs i a l’extrem de la volta, hi trobem una finestra termal a cadascuna de lescapelles, les primeres finestres termals obertes a Catalunya en època moderna.
Pel que fa als murs, la capella de Sant Fructuós els té coberts per pintures recents, mentre que Sant Joan encara permet observar el contrast aconseguit entre elements compositius, de pedra i marbre, i l’estuc blanc de la paret.
A sota l’arc sepulcral hi trobem la urna rectangular a dins un templet amb cúpula hemisfèricatambé rectangular conformat per vuit columnes corínties, tot construït amb marbre.

PRESA DE DADES:
Primer de tot farem un croquis a mà alçada i situarem els punts que creguem que seran necessaris per poder fer totes les triangulacions per elaborar la planta.
Les eines per mesurar seran el laser, la cinta mètrica i el flexòmetre.
Alhora de prendre les mesures es molt important que lacol·locació del làser sigui fixa i immòbil per no agafar mesures errònies. S’ha de vigilar que la cinta mètrica estigui ven estirada i en linina recta. També s’ha de vigilar al prendre les mesures amb la mateixa alçada i no agafar mesures inclinades que són més llargues.
La triangulació consisteix en agafar mesures d’un mateix punt amb diverses referències per poder-lo situar en el plano sense...