Santiago de compostela

 LA CATEDRAL DE SANTIAGO







La Catedral de Santiago de Compostel està situada a la ciutat del mateix nom, al centre de la província de La Corunya, a Galícia (Espanya). Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'Apòstol Santiago, la qual cosa va convertir el temple en un dels principals destinacions de pelegrinatge d'Europa durant l'Edat Mitjana a través del'anomenat Camí de Santiago, una ruta iniciàtica en la qual se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la Península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participaran en els moviments culturals de l'època. Actualment segueix sent un important destí de pelegrinatge. És a més des de 2007, un dels 12 Tresors d'Espanya.Història

Segons la tradició, a principis del segle IX es va descobrir el cos de l'Apòstol Santiago en el camp que actualment ocupa la catedral. El temple original va ser destruït en una batalla (es van dur les campanes i la porta) (ràtzia per als àrabs) d'Almansor, pel que en 1075, durant el bisbat del bisbe Diego Peláez, es va construir l'actual, concloent-cap a 1.128 gràcies a l' impuls donatpel bisbe Gelmírez i el senyor Ramon de Borgonya. Intervenir com a arquitectes, segons el Còdex Calixtí, Bernat «el Vell» i Roberto en la primera etapa, el mestre Esteve, el mestre Mateu, escultor i autor del Pòrtic de la Glòria, i Bernardo «el jove», en la segona.

Descripció general

El temple pertany a la idea de gran església de peregrinació, que es caracteritza per tenir planta decreu llatina (braços desiguals, més llarg el longitudinal), un creuer gran (gairebé 70 metres), una girola o deambulatori (nau que gira al voltant a la capella major i permet caminar al voltant del sepulcre del sant; situat aquest normalment en una cripta sota l'altar major) i tribuna (situada damunt de la nau lateral i amb la mateixa amplada que aquesta). Té tres naus, gireu a la central que leslaterals. La nau central es cobreix amb una volta de canó reforçada, pel seu pes, per mitjà d'arcs (elements estructurals que reforcen la volta de canó, són perpendiculars a l'eix de la catedral) que fan la funció de tirants. Les naus laterals, sobre les quals se situa la tribuna, es cobreixen amb voltes de mig canó, per contrarestar els grans empentes oblics que la volta de canó exerceix. Total'arquitectura romànica és una lluita per contrarestar els grans empentes oblics que la volta de canó produeix, ja que la seva alçada va en proporció a la seva amplada. Les voltes de mig canó que cobreixen les naus laterals exerceixen aquí una funció semblant a la que els arcbotants faran en el gòtic (la seva funció és passar l'empenta als contraforts o estreps exteriors). Va tenir nou torres, dos acada façana i tres en el creuer. De traça medieval, rep addicions en temps renaixentistes i barrocs.
Cadascuna de les seves façanes forma amb les seves respectives places magnífics conjunts urbanístics. Entre elles, la plaça de l'Obradoiro va ser realitzada per Casas Novoa el 1740 (segle XVIII); així mateix barroca és la de la Azabachería, obra de Ferro Caaveiro i Fernández Sarel, modificada perVentura Rodríguez, la de Platerias, construïda pel Mestre de Platerias en 1103 (segle XII), i sobretot, el Pòrtic de la Glòria, obra mestra de l'escultura romànica conclòs pel Mestre Mateo en 1188 (segle XII).
Consta de tres arcs de mig punt, el central dividit per mainell, on es troba la figura del propi mestre mirant a l'interior del temple.
A les brancals, els Apòstols i profetes mantenensacres converses. En el timpà, el Salvador envoltat pels quatre Evangelistes.
Entre les seves capelles, la major guarda el sepulcre de l'Apòstol Santiago. Al costat hi ha el cèlebre «Botafumeiro», gran encenser del segle XIX.
Botafumeiro de la Catedral de Santiago.El Museu de la Catedral guarda objectes de gran valor: el cor romànic del mestre Mateo, una valuosa col lecció de tapissos i la...