Sartre





1. Explica, a partir del text, la frase: “L’existència precedeix l’essència”.
L’existència precedeix l’essència és un concepte existencialista de Sartre, ell ho explica mitjançant una comparació amb un tallapapers: l’existència seria la fusta, o el material amb el qual està fet el tallapapers, i l’essència seria la utilitat quese li dóna. Per tant, l’existència va abans que l’essència. El material existeix abans que la seva idea, sí que podem crear aquells materials amb la idea de fer un tallapapers, però fins que no existeixi el material no podrà existir l’essència, així doncs, la teoria queda un altre cop confirmada evidentment. Després compara el tallapapers amb l’ésser humà i l’artesà amb Déu. En aquest cas, quanl’home neix no té essència; comença sent com el material. A partir d’aquí, és quan es començarà a dibuixar la seva essència: el tallapapers amb la seva utilitat, l’home, després de torbar-se amb el món, amb les seves decisions, experiències... L’home existeix i després es defineix.
2. Per què Sartre afirma que en l’ateisme dels filòsofs del segle XVIII no desapareix la idea que l’essència precedeixl’existència?
Perquè: “la voluntat segueix més o menys l’enteniment o almenys l’acompanya”, és a dir, que Déu o l’artesà, sap què crea o què vol crear. Així doncs, el concepte d’home en l’esperit de Déu és com el concepte del tallapapers en l’esperit de l’industrial: per ells sense aquesta idea, sense aquest concepte, és a dir, sense l’essència, no es podrà construir, crear, néixer, és a dir, nopodrà existir el tallapapers o l’ésser humà. Per tant, l’essència precedeix l’existència dels filòsofs del segle XVIII, es podria entendre que sense l’essència no podríem o no sabríem existir i per tant, amb aquest raonament, és lògic que sigui així. Que cada ésser humà posseeix una naturalesa humana, una idea, un concepte, que és l’essència que el precedeix després quan existeixi, quan neixi,etc.

3. Explica, relacionant-la amb la frase de la primera pregunta, l’afirmació següent: “L’home és abans que res un projecte que es viu subjectivament”.
“L’home és d’antuvi un projecte que es viu subjectivament” , no hi ha res anterior a aquests projecte. L’home serà abans de tot, aquest projecte. És a dir, que naixem com naixem, en aquest cas, el projecte seria com el nostre codi genètic, iel codi genètic faria la nostra existència: és a dir, existim: naixem a partir de la nostra informació, els gens, etc, que se’ls podria anomenar projecte. La nostra existència és el projecte. A partir d’aquí començarem a desenvolupar la nostra essència: allò que voldrem ser. Però voler denota una decisió conscient, és a dir, posterior a l’existència. Així que la teoria torna a estar afirmada: elprojecte, els nostres gens, etc, són la existència. Però l’existència va abans de l’essència, allò que volem ser, o fer, etc, després d’haver estat creats, perquè si voler era una decisió conscient, no la podem fer sinó som conscients, sinó hem existit abans.
4. Per què és responsable l’home?
Perquè la primera funció de l’existencialisme és atribuir a l’home allò que ell ja és, i per tant, serresponsable d’ell i de la seva existència. Per tant, si l’existència precedeix l’essència, l’home és responsable del que és. Però no només d’ell individualment, sinó del fet en general, de tots els éssers humans. Perquè quan jo decideixo fer una cosa, creo una certa imatge que inconscient o conscientment, vull donar exemple per comprometre tota la humanitat, i per tant és una responsabilitatrecíproca.
5. Mostra la relació que té la responsabilitat amb l’angoixa en l’existencialisme sartrià.
El propi existencialisme diu que l’ésser humà és angoixa. Quan un ésser humà s’adona que dels seus actes, ell n’és el responsable, però que també involucra a la humanitat, per tant, tots en són, crea un sentiment de responsabilitat general inquietant. Així doncs, quan actuem (o no actuem)...