Saxifraga vayredana

SAXYFRAGA VAYREDANA
1.NOMENCLATURA
1.1) Adscripció taxonòmica: Nom científic de la secció del gènere, família botànica i tàxons superiors dins les angiospermes.
Angiosperma: vegetals que tenen les llavors tancades en un recipient, que és l’ovari. Vol dir que les llavors es troben protegides per un pericarpi, és a dir, que es troben a l’interior d’un fruit. (Diccionari Font i Quer debotànica, p59).
Classificació científica:
Regne: Plantae.
Divisió: Magnoliophyta.
Classe: Dicotyledoneae.
Ordre: Saxifragals.
Família: Saxifragaceae.
Gènere: Saxifraga.

1.2) Nom científic (complet, amb indicació de l’autor/autors) acceptat. Preneu com a estàndard el que consta a Sàez et al. (2010)
Saxifraga Vairedana Luizet.

1.3) Sinònims: indiqueu, si n’hi ha, d’altres noms científicsque s’han emprat amb anterioritat, amb indicació del tipus de sinònim (≡ homotípic; = heterotípic o taxonòmic; - altres)
Sinonímia catalana: herba de Sant Segimon, Segimona. També li diuen la herba de les 7 Sagnies.
1.4) Significat del nom genèric i de l’epítet específic d’aquest tàxon
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sax%C3%ADfraga
L'etimologia és provinent del llatí. En aquest idiomaliteralment significa 'trencadora de pedres'. Vertaderament algunes saxifragues viuen en escletxes de les roques que elles mateixes engrandeixen per bioerosió.

http://miquelturo.lacoctelera.net/post/2006/07/13/flors-juny-
L'herba de Sant Segimón només habita el Montseny, i uns pocs indrets obacs de les Guilleries. Es medicinal, però no serveix seca, i perd les seves propietats medicinals al cap depoc de collida, així que mor. Collir-la, doncs, és doblement estèril. Un coixinet de 20 cm de diàmetre, pot haver trigat 25 ó 30 anys en formar-se... i amb mig segon n'hi ha prou perque les dents d´una ovella, o una mà inconscient en posin fí.
http://www.botanical-online.com/fotossaxifragavayredana.htm
Saxifraga vayredana Luizet. (herba de sant segimó)
Planta herbacea de la família de lessaxifragàcies, viscosa o enganxosa, degut a que totes les seves parts estàn cobertes de pels glandulars. Forma denses catifes amb les nombroses branques baixes entrelligades. Les fulles, de verd clar, llargament peciolades, estan normalment dividides en cinc segments. Seques prenen un color bru-rojenc. Les tiges florals tenen de 3 a 13 flors amb els pètals de color blanc de 4 a 6 mm de longitud.Floreix de Juny a Agost en zones rocoses entre els 600 i 1700 m.

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=herba&operEntrada=0
6 142  [BOS] herba de Sant Segimon Herba de la família de les saxifragàcies, glandulosa, que forma petits coixinets, de fulles cuneïformes, palmatipartides, i flors blanques, que es fa només a les zones rocoses del Montseny i és emprada en medicina popular(Saxifraga vayredana). 
http://www.rednaturaleza.com/b%25E1lsamo-del-montseny-%2528saxifraga-vayredana%2529-dts1474.htm
La composición química de esta planta se ignora por completo. En medicina popular se emplea como balsámico para combatir los resfriados y la tos. Es una planta bastante utilizada en las zonas próximas a su hábitat natural; pero, al vivir sólo en la zona del Montseny, únicamente esconocida en Cataluña, sobre todo en los alrededores de dicha montaña y en Barcelona. Por tanto, solo se han beneficiado de esta hierba los habitantes de aquellos lugares.

2.DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA
DESCRIPCIÓ (utilitzar terminologia botànica)
* Forma vital (de Raunkjaer) http://ca.wikipedia.org/wiki/Forma_vital_de_Raunkjaer
Camèfits: els meristemes resten a menys de 40 cm del terra. Ésel cas de les mates perennes com la farigola o el llistó.


* Port i dimensions
* Òrgans vegetatius
* Forma i tipus de la rel
* Morfologia, tipus i consistència de la tija
* Morfologia (forma, divisió marge), textura i disposició de les fulles
* Tipus de pilositat (si n’hi ha), amb indicació del tipus de tricomes (pèls)
* Òrgans reproductors...