Scaramouche I L’esgrima

“Amb el cap! Lluita amb el cap! Oblida el cor.” Creiem que si alguna cosa ens ensenya la pel•lícula sobre l’esgrima i sobre les lluites en general, és això. I no és només un frase que es diu, sinó que és la tesi de la pel•lícula que es desenvolupa i evoluciona des del primer combat fins a l’últim. Ho veiem en les actituds que els personatges adopten i a les quals podem donar significat gràciesals antecedents.

En el primer combat de la pel•lícula, veiem com Noel lluita despreocupat i segur de si mateix, amb un mig somriure i l’estat divertit. Domina el seu cos, el sabre i la tècnica. No sabem del cert si es tracta d’un duel, tot i que intuïm que sí perquè es fa a l’aire lliure i perquè fereix el seu contrincant .... La qüestió és que si es tracta d’un duel, sembla que Noel s’ho prenguicom una mera classe d’esgrima per la tranquil•litat amb què lluita, com si no s’hi jugués res.

La segona lluita és entre Noel i Philippe. En aquesta lluita Noel coneix la seva superioritat tècnica amb el sabre i té la petició de la reina per a matar el traïdor de Marcus Bruttus. Philippe, descobert, accepta el duel perquè prefereix morir pels seus ideals que escapar com un covard. Per tant,els estats en què estan els dos personatges són totalment oposats. Noel està tranquil i té el seu mig somriure de guanyador, lluita amb el cap. Philippe en canvi està nerviós, descontrolat, lluita amb el cor i és mort per Noel.
Tot seguit, André, furiós per la mort del seu amic, agafa el sabre i repta Noel. Noel continua amb el seu mig somriure i la tranquil•litat que el caracteritzen durant leslluites. André tampoc no sap lluitar amb sabre i és desarmat diverses vegades. Fins aquí, encara podria ser que la tesi inicial no fos certa, perquè els perdedors, a part de lluita amb el cor, no saben esgrima i per tant no hi ha igualtat de condicions.

Tanmateix, durant el segon acte de la pel•lícula, André fa classes d’esgrima i hi ha una segona trobada entre Noel i André. Al principi Andréestà tranquil, però llavors Noel li recorda el dia en què es van trobar per primer cop. No sabem si és perquè André recorda el seu amic mort per Noel i el motiu pel qual aprèn a lluitar ni si aquest és l’objectiu de Noel, però André es desconcentra i comença a lluitar amb més fúria i comença a fer moviments més sapastres. Tot seguit el seu mestre li diu dóna el consell sobre el qual nosaltres basemel nostre anàlisi: “Si t’oblides de la passió mentre lluites, millores més ràpid. Pensa amb el cap i oblida el cor.” Ser bo no és una qüestió d’anys d’entrenament sinó de control d’un mateix.

Passa un temps fins que Noel i André no es tornen a trobar. Durant aquest temps, André es troba que Noel el defuig i li envia altres homes que el reten a duels dels quals ell sempre surt vencedor. Això, amés de donar-li experiència, l’allunya en el temps de la mort del seu amic i refreda els sentiments d’odi i venjança. Durant aquest temps, Noel per la seva banda s’assabenta que la seva dona està enamorada d’André i això li desperta la gelosia.

Tot això ho veiem en el combat final, en com es mouen i com lluiten. Veiem un Noel sense control, els braç lliure li va cap a totes bandes i el cos seli balanceja, no manté el centre estable. André, en canvi, manté la calma i controla el seu cos. Noel fa cops molt forts i escampa l’energia descontroladament en compte de focalitzar-la. André fa moviments molt més nets. André li fa dos talls a Noel i ell se sorprèn totes dues vegades, com si no s’ho cregués. Noel cada vegada lluita amb més fúria fins al punt que es desarma llançant el sabre comuna fletxa contra André. André, gens temperamental i conscient que vol guanyar Noel en un combat i no a qualsevol preu, li ofereix que recuperi l’arma per continuar lluitant. André, per fi, lluita amb el cap i no des del cor, a diferència de Noel que cada vegada té el cor més encès. Ja no veiem la cara tranquil•la de Noel, ni el cos relaxat, ni el mig somriure, ja no té una guàrdia baixa sinó que...