Schnnaper

LES NACIONS I EUROPA

Dominique Schnapper va col·laborar l'any 1989 en la creació de Six manières d'être européen, un llibre que recull diversos articles d'autors de diverses disciplines de les ciències socials els quals fan una reflexió des de múltiples punts de vista sobre la creació d'Europa i de la concepció de ciutadà i el que això ha comportat en els diversos països que en formen part,tant des d'un punt de vista polític com geogràfic.
Dominique Schnapper, amb la seva experiència centrada en la comprensió de les societats modernes i havent-se dedicat a l'estudi de la recerca d'identitats i d'estatus, les relacions interètniques i les maneres de participació social i política, ens ofereix un article amb una gran perspectiva històrica, sobretot centrat en el desenvolupament deles polítiques econòmiques i socials dels diversos països, així doncs fa una reflexió sobre la relació entre el ciutadà, la nació i Europa.
Els dos factors més determinants en la construcció de les nacions, els estats i Europa i la relació entre aquests, han estat el mercat unificat i els particularismes de la tradició política de cada una de les regions que la constitueixen. L'autora fa unespecial èmfasi, citant a Sergio Romano, sobre la importància de la història ja que aquesta és la que ens ajuda a entendre l'estructura social actual, el funcionament dels partits polítics i les pràctiques parlamentàries. És a dir, que més enllà de les estructures comunes entre països, cada un té una concepció específica de nació i això determina la construcció de la idea de ciutadà com a tal.
A Europala idea de nació neix ja a l'època de l'imperi romà, on podem trobar nacions fortament constituïdes com Espanya, Itàlia o França. Aquests llargs segles de constitució nacional, juntament a la tradició de guerres i rivalitats europees i dins dels propis països, és el que ha donat lloc a l'actual idea de ciutadà, estat i nació en els diversos estats europeus i la identificació de cada individu ambun col·lectiu o altre.
Des de la Segona Guerra Mundial, la nació ha estat objecte de crítica, només cal veure els múltiples conflictes que han tingut com a origen la concepció de nació i dels seus límits: valons i flamencs, Irlanda, el conflicte basc i les reivindicacions occitanes. En definitiva, que les múltiples guerres que s'han donat al llarg del segle XX, han construït Europa tal i com arala coneixem.
Per altre banda, mica en mica les estructures militar, polítiques i econòmiques, entre altre, han anat traient sobirania a les nacions i aquestes han passat a ser dirigides per estructures parcial o totalment extra-europees. Així doncs, moltes de les legislacions que afectes als particularismes de les nacions i dels estats, venen ara imposades des d'organismes externs a aquestes.Per tal d'emfatitzar la importància de la història dins de la construcció de les identitats nacionals, posa l'exemple de la URSS i de les seves polítiques abans de la caiguda del mur, afirmant que les identitats nacionals són més poderoses que no pas la consciència de classe, a més a més fa èmfasi en el fet que les institucions i el valor identitari, malgrat el seu declivi, només són font deprofundes diferències.
L'autora, desenvolupa al llarg de l'article exemples i arguments que estructuren el seu discurs envers els factors que afectes a la construcció de la identitat nacional a part de la història. Com per exemple la immigració o la religió.
Cita a Mauss que diu que la nació és més perfecte quan la població està més aprop i més unida, i l'autora afegeix que entenem la nació com unasocietat materialment i moralment interpretada, amb un poder central estable, permanent, amb les fronteres determinades, amb una relativa unitat moral, mental i cultural dels habitants afiliats conscientment a l'estat i a la seva llar (Schnapper, 1989).
Un dels aspecte en els quals fa més incisió l'autora és el de la integració, en el seu article Qu'est-ce-que l'integration?, Dominique...