Segle XVIII

ABSOLUTISME

ALOU

AMORTITZACIÓ

BÉNS COMUNALS

ECONOMIA SENYORIAL

COMERÇ COLONIAL

CRISI DE SUBSISTÈNCIA

CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC

DRETS SENYORIALS

DELME
EMFITEUSI

Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de
govern no té limitacions de tipus jurídic. Bé que no sempre ha adoptat formes
monàrquiques, la forma més usual de l'absolutismeha estat la monàrquica, com la
dels segles XVII i XVIII. No hi ha un cos unificat de doctrina de l'absolutisme.
Hobbes, el pensador més important d'aquest corrent, basà la seva concepció sobre
un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana,
que ve a justificar la necessitat d'un ordre polític per submissió. Bossuet
fonamentà l'altre corrent important del'absolutisme en la tradició i en la
providència. L'absolutisme parteix de la creença que aquell qui exerceix el poder
exerceix la sobirania total (i hom identifica així rei amb sobirà). De tota manera, el
poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part les limitacions de fet,
les corts o parlaments imposaren unes certes limitacions (en l'aspecte fiscal,
especialment).
Domini ple,absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal,
sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd, que significa domini íntegre.
Era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havia
de transmetre en herència. Aquest tipus de propietats eren molt freqüents durant
l'Edat Mitjana, ja quel'economia es basava en l'agricultura.
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d'un municipi. N'hi havia de
dues classes diferents: els propis i els comuns. Els primers eren béns del municipi
com a entitat; els beneficis que hom n'obtenia (arrendament, explotació directa)
eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics. Els altres eren terres,
deveses, prats o boscs quepertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a
l'ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a
la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més
necessitats. A partir del s XVIII la necessitat creixent de terres de conreu féu que en
fos propugnada l'abolició per tal de posar en circulació el major nombrepossible
de propietats.
Tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels
nobles. Aquests nobles rebien rendes i prestacions dels pagesos en virtut del seus
drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica.
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves
colònies, que proporcionava matèries primeres per a lesindústries, permetia
vendre productes manufacturats i donava grans beneficis.
Crisi econòmica periòdica que patia la població durant l'Antic Règim degut a la
irregularitat de les collites i que es caracteritzava per la manca d'aliments i llur
encariment. La conseqüència més greu era la fam. És la típica crisi de subproducció
de l'època preindustrial.
El corresponent a les societatspreindustrials en què la població presenta un ritme
de creixement molt lent, tendent a l'estancament. Es caracteritza per unes taxes
de mortalitat i de natalitat molt elevades i una baixa esperança de vida, i per
l'existència de crisis demogràfiques periòdiques (fam, pestes, epidèmies,
malalties), causants d'una mortalitat catastròfica, que costava molt recuperar.
Drets derivats de la possessió idomini de les propietats dels senyors feudals. N'hi
havia de dues classes: els drets territorials, resultat de l'explotació econòmica de
les seves terres, que incloïen prestacions personals i impostos en espècies, i els
drets jurisdiccionals, a través dels quals el senyor podia exercir atribucions de
caràcter públic en les seves propietats, com ara dictar ordres i reglaments, fer
justícia sobre...