Sheherez

LLEIALTAT

El seny és esmussat, l’ull es desmenja 10 A
de l’esblaimat dibuix de l’aparent; 10 B
enllà de ma finestra indiferent 10 B
s’arroseguen les esmes d’un diumenge. 10 A

Que vanament aquell tapís no penja! 10 A
El cos suau, la cara resplandent 10 B
apaguen, en final desvagament, 10 B
la deesa que riu i la que es venja. 10 A

Ans que la nit final em sigui a punt, 10 C
alfatídic avui tombo la cara; 10 D
tan envilit, em sembla ja difunt. 10 C

I un nou esclat de fe m’anima encara, 10 D
i torno, cor batent, a la llum clara 10 D
per galeries del record profund. 10 C

Pel que fa al poema Lleialtat, es tracta d’un sonet, format per dos quartets i dos tercets amb versos decasíl·labs i rima consonant d’art major amb el següent esquema mètric: A B B A/ A B B A/ C D C/ D D C.  Els dos primers quartes ens presenten una realitat dolorosa. En la primera estrofa l’autor ens diu que es vol desentendre d’una realitat que ja no li ofereix res, el seu seny es reduït i la seva perspectiva es desentén de la realitat, una realitat que es un “esblaimat dibuix de l’aparent”, es a dir, deformada per aquest passotisme que ens vol fer entendre l’autor i també una realitatque, més enllà del punt on es troba l’autor ara (“ma finestra indiferent”) en temps passat va ser bona, en la que “s’arrosseguen les esmes d’un diumenge”, es a dir, on els coratges i virtuts del passat han quedat deformats.  En la següent estrofa ens segueix insistint en aquesta situació, afegint que no es una situació que s’hagi produït envà i que no afecti, sinó que totes aquelles coses bones quehi havia abans han desaparegut deixant pas allò dolent. Pel que fa als dos tercets, ens presenten altre cop l’actitud que prendrà l’autor davant aquesta situació. En el primer tercet ens mostra una actitud pessimista, de decaiguda davant la realitat, dient que abans de morir deixarà d’afrontar el destí i donarà per perduda la situació, que de tant dolenta que és ja no li troba sortida. Enl’últim tercet arriba la conclusió del poema i el posicionament que pren l’autor definitivament, després de la decaiguda i de pensar que ja no val la pena seguir lluitant, ens diu que la fe torna a venir-li i torna a sentir esperança al pensar en aquell record, en les esmes d’aquell diumenge i en un passat al que ell no vol donar l’esquena. El títol d’aquest poema ve donat per la declaració de principisque l’autor torna a transmetre a través d’aquest poema. En base a l’última estrofa podem veure la lleialtat que l’autor presenta davant d’una situació en la que es presenta fidel a la seva terra i que tot i a vegades sentir-se derrotat sempre aconsegueix aflorar el sentiment de lleialtat cap a Catalunya. En el poema podem distinguir varies figures retòriques: personificacions (“seny esmussat”,“ull es desmenja”, “finestra indiferent”..), metàfores (“les esmes d’un diumenge”, “la nit final”), hipèrbatons (“al fatídic avui tombo la cara” “un nou esclat de fer m’anima encara...)...

Aquests dos poemes del volum d’Absència recollits a l’antologia reflecteixen la vivència d’exili de Carner i el seu malestar per  la situació de Catalunya, i tot i mostrar-nos una visió pessimista i amb un certpatetisme també ens mostra l’esperança i la fidelitat que sent cap a la seva terra.
 3. “Dia revolt” es tracta d’un poema d’en Josep Carner (1884- 1970) qui ja des de petit destacar en el món literari com un nen prodigi que va ésser un dels impulsors del Noucentisme juntament amb Eugeni d’Ors. El poema s’emmarca dins del moviment literari del Noucentisme contextualitzat en la Crisi de laRestauració corresponent al primer quart del s. XX. Aquest imposa la raó, l’ordre, la claredat, la precisió i la serenitat. Es caracteritza, principalment, per quatre “ismes”: l’arbitrarisme (interès per les regles i normes), l’imperialisme (aspiracions de la burgesia que impulsaran tota una sèrie de projecte possibilistes), el civilisme (entenen la ciutat com model d’ordre) i el classicisme...