siglo XIX en medicina

-La patologia cel·lular és una doctrina, amb la qual s'explica que les malalties es generen sobre la base dels trastorns de les cèl·lules del cos i de les seves funcions. Aquesta doctrina es vadesenvolupar en la dècada de 1850 per Friedrich Günzburg i Robert Remak. Posteriorment Rudolf Virchow la va ampliar amb diferents recerques originals. La patologia cel·lular va substituir, com a conceptede malaltia, a la patologia humoral, generant una revolució global en la concepció de la patogènesi i la malaltia en general. Juntament amb la microbiologia,forma el fonament de la medicina acadèmica.-L'endoscòpia consisteix en la introducció d'una càmera o lent dins d'un tub o endoscopi a través d'un orifici natural, una incisió quirúrgica o una lesió per a la visualització d'un òrgan buit ocavitat corporal. A finals del segle XIX els metges van començar a utilitzar aquest instrument per observar el conducte auditiu dels seus pacients. El primer endoscopi consistia en un cilindre de metallrígid que tenia en la seva part mitjana una base per recolzar una vela i un reflector que concentrava la llum cap a uns miralls que la dirigien cap a l' espècul. L'instrument actual, creat en 1957,utilitza fibres òptiques per flexibilitzar el *endoscopio i així poder usar-ho més còmodament en cirurgies.
-La teoria microbiana de la malaltia és una teoria científica que proposa que elsmicroorganismes són la causa d'una àmplia gamma de malalties. La primera prova experimental d'un agent biològic com a causa d'una malaltia epidèmica la va proporcionar Agostino Bassi, en estudiar la malaltiadels cucs de seda. Bassi va identificar a l'agent causal com un fong paràsit i va intentar conrear-ho sense èxit in vitro. Poc després es va identificar com Botrytis paradoxa. Louis Pasteur, en 1881, vaanunciar en l'Acadèmia de Ciències que havia aconseguit atenuar l'àntrax conreant-ho a 42-43°C durant vuit dies i que la seva inoculació prèvia en ovelles les feia resistents a gèrmens virulents....