Sigmund Freud

SIGMUND FREUD



Metge, neuròleg i filòsof. Va ser el pare del psicoanàlisi, i va aportar importants idees pel que fa a la interpretació dels somnis. Analitzant la ment humana va obrir, més que una porta, una finestra, en la qual molts pensadors, artistes, escriptors, etc. van entrar per poder visualitzar què hi havia dins d'ella, aconseguint volar en la imaginació i la realitat més pures.Sigmund Freud va néixer el 6 de maig de 1856 en Freiberg (República Txeca), i quatre anys després la seva família, jueva, es va traslladar a Viena, on va viure gairebé tota la seva vida. A partir de 1873 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat de Viena (graduant-se en 1881). Va realitzar investigacions neurològiques amb el metge alemany Ernst Brücke.
En 1883 va començar atreballar a l'Hospital General de Viena, i dos anys després es va anar a París, on es va dedicar a estudiar amb Charcot sobre el tractament dels trastorns mentals -fonamentalment de la histèria- i de l'aplicació terapèutica del hipnotisme. En 1886 es va establir com a metge privat a la capital austríaca, desenvolupant la seva teoria psicoanalítica. Al setembre del mateix any es va casar amb MartaBernays; es pot afirmar que va tenir una vida matrimonial feliç. Van tenir sis fills: Matilde, Jean Martín, Oliver Ernst, Sophie i Ana, qui va continuar els seus passos.
En 1902 va ser el titular de la Universitat de Viena, i va fundar el Cercle psicològic dels dimecres, on un grup de col•legues i deixebles es reunien a la seva casa per discutir sobre psicoanàlisi. A aquest grup van pertànyer: OttoRank, Eugen Bleuler i Carl Jung, que després es van destacar per les seves teories sobre el psicoanàlisi. La Societat Psicoanalítica Internacional es va fundar en 1910, en Nuremberg. I va ser presidida per Jung, qui va conservar la presidència fins a 1914, any en què va haver de renunciar a causa de la ruptura amb Freud en 1913, en declarar improcedent l'ampliació “jungiana” del concepte de libido mésenllà de la seva significació estrictament sexual.
En 1923, se li va diagnosticar un càncer de mandíbula, per la qual cosa es va haver de sotmetre a una sèrie d'intervencions. Des de llavors i fins a la seva mort, a Londres el 23 de setembre de 1939, va estar sempre malalt, encara que sense deixar decaure la seva energia en el treball.
L'expansió del seu pensament crític. Entre les seves ideesfonamentals es destaquen la importància que atribuïa a la sexualitat (libido) i a la seva repressió que, juntament amb el temor a la mort, converteix en causa fonamental, no només de la conducta neuròtica, sinó també de molts fenòmens corrents en la vida quotidiana. Va descobrir la importància de la sexualitat infantil, la tècnica de l'associació lliure i la interpretació dels somnis, la qual cosali va portar a la creació del psicoanàlisi. Les línies bàsiques del mètode psicoanalític les va elaborar entre 1896 i 1900, i ràpidament el nou sistema d'interpretació i teràpia psicològiques es va estendre entre els professionals.
Va investigar la relació existent entre el funcionament de la ment i certes estructures bàsiques de la cultura, posant d'exemple a les creences religioses. L'assumpteprincipal era esclarir com es forma una consciència individual i quins són els mecanismes en funció dels quals es manegen la cultura i la civilització.

Teràpia Psicoanalítica


La lliure associació com a teràpia. L’analista interpreta tot el que li ve al cap al pacient, sense censura, sense valoracions; així el pacient s’allibera dels seus problemes i coneixent-los pot arribar a conviuremillor amb els seus propis conflictes. Al conèixer el conflicte, ajuda a acceptar-lo. Estudia el funcionament del psiquisme humans i com s’estructura la personalitat (Teoria dels instints, teoria de la personalitat i teoria de la sexualitat.
Les tècniques del psicoanàlisi i gran part de la teoria psicoanalítica basada en la seva aplicació van ser desenvolupades pel neuròleg austríac *Sigmund...