Sistemas Politicos

ACTIVITAT I.
A) Desprès de la lectura de l’anàlisi de l’Observatori Electoral de la Universitat Autònoma de Madrid sobre les eleccions municipals al Marroc del 12 de Juliol de 2009 i en relació als elements més importants que constitueixen el sistema electora, es a dir: El districte, la fórmula, la modalitat de vot i la barrera electoral, haig de dir que ens trobem davant d’un sistemaelectoral que conjuga la utilització del sistema proporcional de llista de partit i del sistema majoritari uninominal. Ja que per aquestes eleccions a través de la reforma de la Llei Comunal i el Codi electoral s’utilitza el sistema de representació proporcional de llista de partits a una volta amb la regla de la resta major, que consisteix en atribuir els escons no assignats als quals major restahagin tingut, aquesta es una de les solucions, juntament amb la de la borsa comú i la regla d’Hondt que s’apliquen quan hi ha un excedent de vots, per a les 92 comunes amb més de 35.000 habitants, i per les de menys de 35.000 habitants regeix un sistema majoritari uninominal amb pluralitat o majoria de vots requerits, també a una volta.
Pel que fa a la formula, tal i com he manifestat abans enstrobem davant d’una barreja entre la formula majoritària i la formula proporcional, sent el criteri emprat per a la utilització d’una o altra formula el nombre d’habitants de la comuna, així en aquelles amb 35.000 o més habitants ens trobem amb l’aplicació d’una formula proporcional que resol el sobrant de vots amb l’aplicació de la solució de la regla de la resta major i en aquelles comunes ambuna població inferior a 35.000 habitants s’aplica la formula majoritària que atribueix l’esco a aquella opció amb un major nombre de vots. Aquesta utilització podríem dir “mixta” comporta que amb les zones rurals es puguin donar situacions de caciquisme i de compra de vots ja que aquell que disposa de més recursos pot fer-se amb el vot de la població deixant als altres candidats sense representaciói governar sense cap tipus d’oposició, aquest es el dèficit del que emmalalteix la formula majoritària.
Pel que respecta a la barrera electoral o clàusula d’exclusió aquesta es fixa en un percentatge del 6% per cent per tal d’aconseguir representació, percentual superior en 3 punts a l’establert en les anteriors eleccions municipals, quan més alta es la barrera electoral més difícil resultaper als partits petits poder aconseguir representació, la qual cosa redunda en una desatomització de la representació dels partits politics, així observem que el 89.3% de l’electorat se l’han repartit entre 8 partits dels que es van presentar a les eleccions.
Finalment pel que fa a la modalitat de vot, ens trobem davant de l’anomena’t vot categòric que només deixa a l’elector l’oportunitatd’expressar la seva preferència per una candidatura be sigui plurinominal o uninominal.
B) Estic d’acord amb la posició defensada pels autors de l’anàlisi, ja que entenc que a pesar que si es cert que l’opció de la formula en els districtes uninominals és procliu a la creació d'ambients on es produeixi la compra de vots, imperi el clientisme i la notabilitat i pertinença ètnica i familiar delscandidats, no és menys cert que encara que també puguem apreciar inputs negatius quant a l'aplicació de la formula proporcional i el sistema proporcional - sobretot quant al transfuguisme polític - la reforma operada tant en la Llei Comunal com en el Codi Electoral del Marroc ha produït efectes sobre la concepció democràtica del seu sistema electoral, doncs al meu entendre, amb aquesta reforma es preténel trànsit d'una democràcia imposada a una democràcia de consens, i el resultat de les eleccions amb una participació superior al 50%, amb un augment del 2.500% respecte a la representació de la dona en els òrgans de govern municipals, la dotació de majors prerrogatives al president del consell comunal, la presència d'observadors internacionals del Consell Consultiu dels Drets Humans, la poca...