Sobirania col·legial
Páginas: 67 (16576 palabras)
Publicado: 23 de enero de 2012
SOBIRANIA COL·LEGIAL
En l’actualitat el mon col·legial viu una època de canvis profunds que ve, a més, contextualitzada en un temps de crisi econòmica estructural. A aquest canvis de paradigma en la societat s’hi afegeix una convulsió fins al fonaments del que han estat, i no tornaran a ser mai més, les organitzacions col·legials.
Hi ha multitud de factors que han transformat les vellesorganitzacions gremials en modernes corporacions de doble vesant: donar serveis al col·legiat i exercir la funció pública de garantir els drets de les persones consumidores. Un dels que més pes té en l’actualitat és el terrabastall legislatiu que venen patint els col·legis professionals. Segurament el de més transcendència és el derivat de la famosa Directiva 123/CE/2010, coneguda vulgarment com la“directiva de serveis”. Els efectes varen iniciar-se amb la seva transposició a l’ordenament jurídic español amb la famosa Ley 25/2009 (o llei òmnibus) i s’acabarà amb la propera Ley de servicios Profesionales, possiblement aquesta mateixa legislatura. El desenvolupament d’aquesta norma serà de ben segur interessantíssima i mereixerà una entrada apart en aquest bloc.
El que es pretén en aquesta ésanalitzar amb una mínima profunditat un altre aspecte, tant o més important que l’anterior, ja que ens hi juguem no només la pròpia sobirania de les nostres corporacions sinó, al meu judici, la seva mateixa supervivència. La invasió competencial per part de l’administració central de l’estat en els drets legislatius del nostre país, traduïts, en el nostre cas, en el debat sobre l’alliberament deles nostres institucions col·legials del jou dels Consejos Generales. I ho volem fer al fil del procés de renovació legislativa que el nostre Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona ha seguit de forma paral·lela.Tot seguit desgranem les nostre reflexions al respecte (hem emprat el castellà quan ens referim a normativa aprovada a les Cortes Generales i el català quan ho fem anormativa emanada del Parlament de Catalunya).
Ens trobem, per començar, amb dos bloc de normes, diferenciades per raó de la cambra o govern que les han aprovat, i que en l’actualitat es troben, al meu judici, clarament en conflicte.
Per una banda, els articles 36, 39, 148 i 149 de la Constituciónespanyola, en relació al conflicte competencial que presenta la interpretació dels articles 125, 89 i63, així com dels 111, 113 i 189.1 de la Llei Orgànica 6/2006, que aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. També, òbviament, la STC 031/2010, especialment els seus fonaments jurídics del 57 al 70, i específicament el 71. Per altra, quant a la legislació generalista derivada de l’anterior nivell normatiu, les lleis estatals 17/2009 i 25/2009, que transposen la directiva europea 123/2006/CE iquant a normativa específicament col·legial, la llei estatal 2/1974, decolegios profesionales i la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. Derivades d’aquestes últimes, i quant a la nostra professió en particular, el RD 1294/2007, que aprova los Estatutos Generales de los Colegios de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria i de su Consejo General i lesresolucions JUS/254/2010 i JUS/784/2010, que aproven respectivament els estatuts del Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya i els del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona . El present estudi pretén abastar, encara que de forma superficial, cada un dels nivells esmentats, en un anàlisi jeràrquic.
En el primer estadi,l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al seu article 125, estableix taxativament que és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, incloent específicament la regulació de l’organització interna, el funcionament, el règim econòmic, pressupostari i comptable, el règim de col·legiació i adscripció, els drets i deures del seus membres, el règim disciplinari, la creació i atribució de funcions, la...
En l’actualitat el mon col·legial viu una època de canvis profunds que ve, a més, contextualitzada en un temps de crisi econòmica estructural. A aquest canvis de paradigma en la societat s’hi afegeix una convulsió fins al fonaments del que han estat, i no tornaran a ser mai més, les organitzacions col·legials.
Hi ha multitud de factors que han transformat les vellesorganitzacions gremials en modernes corporacions de doble vesant: donar serveis al col·legiat i exercir la funció pública de garantir els drets de les persones consumidores. Un dels que més pes té en l’actualitat és el terrabastall legislatiu que venen patint els col·legis professionals. Segurament el de més transcendència és el derivat de la famosa Directiva 123/CE/2010, coneguda vulgarment com la“directiva de serveis”. Els efectes varen iniciar-se amb la seva transposició a l’ordenament jurídic español amb la famosa Ley 25/2009 (o llei òmnibus) i s’acabarà amb la propera Ley de servicios Profesionales, possiblement aquesta mateixa legislatura. El desenvolupament d’aquesta norma serà de ben segur interessantíssima i mereixerà una entrada apart en aquest bloc.
El que es pretén en aquesta ésanalitzar amb una mínima profunditat un altre aspecte, tant o més important que l’anterior, ja que ens hi juguem no només la pròpia sobirania de les nostres corporacions sinó, al meu judici, la seva mateixa supervivència. La invasió competencial per part de l’administració central de l’estat en els drets legislatius del nostre país, traduïts, en el nostre cas, en el debat sobre l’alliberament deles nostres institucions col·legials del jou dels Consejos Generales. I ho volem fer al fil del procés de renovació legislativa que el nostre Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona ha seguit de forma paral·lela.Tot seguit desgranem les nostre reflexions al respecte (hem emprat el castellà quan ens referim a normativa aprovada a les Cortes Generales i el català quan ho fem anormativa emanada del Parlament de Catalunya).
Ens trobem, per començar, amb dos bloc de normes, diferenciades per raó de la cambra o govern que les han aprovat, i que en l’actualitat es troben, al meu judici, clarament en conflicte.
Per una banda, els articles 36, 39, 148 i 149 de la Constituciónespanyola, en relació al conflicte competencial que presenta la interpretació dels articles 125, 89 i63, així com dels 111, 113 i 189.1 de la Llei Orgànica 6/2006, que aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. També, òbviament, la STC 031/2010, especialment els seus fonaments jurídics del 57 al 70, i específicament el 71. Per altra, quant a la legislació generalista derivada de l’anterior nivell normatiu, les lleis estatals 17/2009 i 25/2009, que transposen la directiva europea 123/2006/CE iquant a normativa específicament col·legial, la llei estatal 2/1974, decolegios profesionales i la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. Derivades d’aquestes últimes, i quant a la nostra professió en particular, el RD 1294/2007, que aprova los Estatutos Generales de los Colegios de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria i de su Consejo General i lesresolucions JUS/254/2010 i JUS/784/2010, que aproven respectivament els estatuts del Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya i els del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona . El present estudi pretén abastar, encara que de forma superficial, cada un dels nivells esmentats, en un anàlisi jeràrquic.
En el primer estadi,l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al seu article 125, estableix taxativament que és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, incloent específicament la regulació de l’organització interna, el funcionament, el règim econòmic, pressupostari i comptable, el règim de col·legiació i adscripció, els drets i deures del seus membres, el règim disciplinari, la creació i atribució de funcions, la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.