Socialització

Socialització

Tal i com diu Guy Rocher la socialització és el procés per mitjà del qual la persona humana aprèn i interioritzat, en el decurs de la seva vida, els elements socioculturals del seu medi ambient, els integra a l’estructura de la seva personalitat, sota la influència d’experiències i d’agents socials significatius, i s’adapta a l’entorn on ha de viure (Rocher, G. 1980. Pàg.133-134).

Segons Piaget defineix socialització des de l'egocentrisme, com un dels aspectes fonamentals de la condició humana. I es controla a través dels mecanismes de socialització

Per tant tots nosaltres ens socialitzem a mesura que vivim, anem interioritzat tota mena d’informació, vivències, i tot el que hi ha al nostre entorn l’unim a la nostra personalitat per així crear el que som dins d’unsocietat.

A més crec que la vida en una societat necessita que hi hagi un cert “ordre” , per així dir-ho, entre els individus que hi ha en ella. Hi ha d’haver uns denominadors comuns per tots els individus: uns valors, uns models de comportament, una simbologia… 

Per tant com a definició pròpia i personal sobre la socialització seria que és el procés mitjançant el qual l'individu adquireixtota aquesta informació cultural que li serà necessària per a una vida normal en societat. Per que per exemple una que visqués a la nostra societat amb uns altres valors o costums als habituals, que no li haguessin ensenyat ni el català ni el castellà; o bé no sabés menjar amb coberts, o no diferenciés entre un semàfor quan esta de color verd o vermell, o no donés cap mena de valor als diners, esimportant pensar en les dificultats que tindria per a desenvolupar-se amb normalitat.

Tota aquesta transmissió no és genètica. Aquesta informació que ha d'adquirir i assumir l'individu és una informació d'origen cultural, és el seu entorn social qui li ha de proporcionar. Cada generació ha d'aprendre i assimilar tota aquesta informació que li serà imprescindible per a adaptar-se a la societatque li ha tocat viure. A més la socialització no només proporciona coneixements a l'individu, sinó que també els integra a les estructures de la seva personalitat. Un individu que viu i que es socialitza en la nostra societat no només no acceptarà, per exemple, que no pot tenir homes de la seva propietat, sinó que també tindrà una creença profunda que farà inacceptable l'esclavatge. És mitjançantaquest procés com l'individu adquireix les maneres de comportar-se, de pensar i de sentir pròpies de la societat en la qual ha nascut.

Tot aquest procés de socialització es fa gracies a uns agents com són la família, l’escola, les institucions, els mitjans de comunicació, el medi que ambient sociocultural, la classe social, els grups etnicoculturals, els sindicats, els partit polítics, els clubsesportius, els clubs d’esplai, etc. Però la socialització es diferencia entre primària i secundaria, la primària és la que es duu as terme a partir de l’aprenentatge de les normes bàsiques de comportament i en un àmbit de relació primària, fonamentalment a la família, i a l’ambient més directe que viu l’infant. La secundària es refereix al segon pas, una vegada adquirides les normes bàsiques deconvivència social, les persones s’obren a nous aprenentatges socials i de relació humana, com per exemple l’escola.

He mirat diversos vídeos per Internet i m’he trobat amb dos que m’han cridat l’atenció enormement. Aquest vídeo es un fragment de la pel·lícula Stella on ens donen una visió de la socialització a l’escola, més ben dit ens dona una visió de l’escola com a espai de socialització.El vídeo es pot veure a: http://www.youtube.com/watch?v=NFhQkmfvbx0

Tracta sobre una nena que viu en un ambient familiar amb poca afectivitat, els pares treballen a un bar i tenen poc temps per ella, esta envoltada de fum, cigarretes, conversacions inapropiades per una nena de la seva edat....Ella es conscient de que a classe no presta l’atenció que hi caldria però li es igual perquè veu que...