Solidaridad

Al text d’Antoni Domènech la solidaritat queda recollida com un fenomen social, concretament el punt de vista emprat ens acosta a la proposta fenomenològica al concepte d’acció social de Max Weber, on l’important son les interaccions que es produeixen entre individu i societat de forma recíproca. Ja que a través de la consciencia individual s’arriben als fenòmens col·lectius, produint laconducta social de l’actor social, que en el cas de la solidaritat i segons l’article seria “la voluntat activa d’un agent o un grup d’agents socials per recolzar, o auxiliar, o de subvenir les necessitats per altre agent o grup d’agents, amb o sense esperança de reciprocitat”. Weber denomina “racionalització” els canvis produïts a la societat moderna i que s’han caracteritzat per un increment enl’organització de vida social, interpretant la idea de comunitat com la unió d’interessos que comporta cooperació i solidaritat. Emfatitzant la dimensió subjectiva del concepte, relacionant-lo amb el sentiment subjectiu de pertinença i del compromís amb l’altre. La perspectiva weberiana juntament amb la marxista parteix d’una clara concepció del canvi social com a procés social bàsic, on el conflicte esinherent a les relacions socials.
En canvi Durkheim a la seva proposta organicista contempla la societat com un organisme independent, extern i superposat a l’individu on aquest queda totalment relegat. Planteja que el desenvolupament de la forma moderna de societat està relacionada amb l’ individualisme, aquest punt, podem interpretar que s’aparta del concepte d’Antoni Domènech desolidaritat que justament defuig de la individualitat, per exposar el clar caràcter social que té i on s’observa la dimensió política d’aquesta, en el sentit que el que pretén és un canvi en el model socioeconòmic, polític i juridic-constitucional. En canvi per Durkheim és l’ individualisme el que remet irremediablement a la divisió del treball i l’especialització. Al seu llibre “La división del trabajosocial”, defineix aquest procés com a pas de la “solidaritat mecànica” ,on el vincle que es crea entre societat i individu és directe i es desenvolupa en relació inversa a la personalitat individual, a “la solidaritat orgànica” on el concepte solidaritat es refereix a la relació individu societat com un conjunt. Durkheim ens parla d’una societat diferenciada, especialitzada i coordinada a travésd’una interdependència funcional, on utilitza el concepte de consciència col·lectiva per explicar els fets socials, com la solidaritat, que s’han d’entendre com a fenòmens que ocorren a la societat independentment dels subjectes que hi participen.
També com a enfocament fenomenològic el construccionisme social utilitzarà la doble dimensió de la identitat: com a construcció social on s’integrentots els sectors de l’ordre constitucional (Berger i Luckmann, 1966), i com a procés social on la identitat es considera un producte que emergeix entre la societat i l’individu. Aquesta mateixa concepció es també adoptada per l’antropologia simbòlica de Geertz, hereu de l’interaccionisme simbòlic de Mead. Geertz utilitzarà una perspectiva interpretativa de la cultura, entenent aquesta com a acciósimbòlica i considerant la naturalesa social d’aquesta.
Una altra visió fenomenològica deriva de la teoria de la doble estructuració de Giddens i articulada en la teoria de la doble hermenèutica. Per aquest, la societat moderna és producte de les accions de les persones que les componen, a la vegada que els grups i organitzacions dirigeixen la vida dels ciutadans a través de l’estructura socialque té lloc. Afirma que depenen dels altres, per tant podem veure imbricat el concepte de solidaritat, ja que les accions humanes son limitades, i es necessària la coordinació d’activitats i recursos que ens produeixen als grups i organitzacions, per a que es pugui produir l’activitat humana formada per estructures, on l’individu ha de mantenir l’equilibri entre individualitat i solidaritat...