Solucions

SOLUCIONS

1 Solucions
Són mescles homogènies, les seves partícules no es poden observar a ull nu ni amb microscopis
potents (mida de les partícules inferior a 1 nm).
En la vida quotidiana i en el laboratori químic és habitual l'ús de les dissolucions, per les següents
raons:
●
●

●

Faciliten la manipulació de substàncies en quantitats molt petites.
Permet conèixer la quantitat de solut que hiha en una porció coneguda de solut mitjançant
càlculs senzills.
Augmenta la velocitat de la reacció.

En les solucions, el medi dispersant s'anomena dissolvent, mentre que la resta de substàncies, o
fase dispersa, s'anomenen soluts.
En les solucions, en què els components presenten estats físics diferents abans de la mescla, el
dissolvent sempre és la substància que presenta la mateixa fase quela solució final.
Quan la solució té més de dos components en què tots tenen el mateix estat físic, es pren com a
dissolvent el que hi ha en major proporció, i els altres, com a solut.
Per considerar que una solució és veritable s'estableix el límit de grandària de les partícules al
voltant dels 5 nm.
En el laboratori es treballa quasi sempre amb solucions en què el dissolvent es un líquid. Enaquest cas. les solucions tenen un aspecte clar i transparent i poden travessar qualsevol filtre.

1

A nivell microscòpic en una solució la distribució d'un tipus de molècules o ions al voltant d'altres
és a l'atzar, mentre que en la dispersió col·loïdal, les molècules s'agrupen formant conglomerats,
la distribució no és a l'atzar.

solució

dispersió

Les solucions tenen una gran importància:
●●

●

A la natura tenim exemples Importants de solucions, com poden ser l'aire o l'aigua del mar i
dels rius I llacs.
Els aliatges són solucions de metalls, les propietats dels quals són de gran interès en la
construcció d'edificis, vehicles, etc.
En molts processos dels éssers vius cal que hi Intervinguin solucions, com ara les sals
dissoltes en aigua que absorbeixen les plantes per mitjà deles arrels.

2

1.1 Tipus de solucions
Els soluts que es dissolen per formar una solució poden ser de dos tipus:
●

●

Electròlits: són substàncies que, poc o molt, es dissocien en ions quan es dissolen. Per
exemple el clorur de sodi o l'àcid clorhídric. Si abans de dissoldre's la substància ja es
formada per ions s'anomenen electròlits iònics, mentre que si es presenten en forma de
molèculess'anomenen electròlits moleculars.
El fet que en solució els electròlits formin ions, significa que les seves solucions condueixen el
corrent elèctric.
No-electròlits: són substàncies que no formen ions en dissoldre's.
Com que no es formen ions, les solucions de no-electròlits no condueixen l'electricitat.
http://www.dlt.ncssm.edu/tiger/Flash/moles/Dissolving_NaCl-Electrolyte_Probe.htmlhttp://www.dlt.ncssm.edu/tiger/Flash/moles/Dissolving_Sugar_Non-electrolyte_Probe.html

Podem classificar les dissolucions segons dos paràmetres diferents:
●

●

Estat d'agregació dels components: l'estat físic d'una solució serà el mateix que l'estat
d'agregació del dissolvent. És a dir, si el dissolvent és un sòlid, la solució serà sòlida, si és un
líquid, la solució serà liquida, etc.
Proporció del solutdavant del dissolvent: segons la proporció del dissolvent i del solut,
podem dividir les solucions en saturades i no saturades.

Les solucions no saturades poden ser:
●
●

Diluïdes: quan la proporció de solut respecte de la de dissolvent és molt baixa.
Concentrades: quantitat de solut dissolta és molt més gran que en el cas de la diluïda.
3

Una solució és saturada quan ja no pot incorporar méssolut a la solució, es a dir, s'ha arribat al
límit de dissolució de solut en el dissolvent.
Si una solució conté més solut dissolt que el corresponent a la situació de saturació l'anomenem
solució sobresaturada.
1.2 Solubilitat
Per poder preparar una solució, el primer requisit és que el solut sigui soluble en el dissolvent,
cosa que no sempre s'esdevé o només ho fa en una petita quantitat.
La...