sssaaee

1. Origen i influències de la filosofia platònica
1. El problema ontològic de l’objecte d’estudi de les Matemàtiques (les entitats matemàtiques).
2. Influència del presocràtic PITÀGORES de SAMOS(570-480a.C.). (L’estructura matemàtica de la realitat: arkhé = números).
3. Influència del presocràtic HERÀCLIT d’EFES (550-480 a.C.) l’Ésser com a Esdevenir (panta rei).
4. Influència delpresocràtic PARMÈNIDES d’ELEA (515-445 a.C.), l’Ésser com a permanència i immutabilitat
5. Influència positiva del filòsof SÒCRATES (470-399 a.C.) i
negativa (crítica) dels Sofistes. (Els valorsmorals: objectius,
universals i absoluts; contra el relativisme sofístic).
1.1-2. Pitàgores de Samos (570-480 a.C.): i els pitagòrics
- Pitàgores va fundar una comunitat amb trets religiosos.Professaven l’orfisme que implicava creure en la metempsicosi (transmigració de les ànimes)
- Defensaven la vinculació entre els nombres i la realitat. Cada realitat correspon a un nombre.
- Aixídoncs, la nostra comprensió de la realitat depèn de la correspondència amb unes entitats abstractes que són els nombres.
El coneixement dels pitagòrics de Plató desperta la pregunta sobre la relacióentre els objectes matemàtics i la realitat sensible
1.3. Heràclit d’Èfes (550-480 a.C.)
- PHYSIS (naturalesa) dinàmica, en canvi constant (PANTA REI = tot flueix, el perpetu fluir de totes lescoses). Més enllà dels elements en lluita, del canvi constant, hi ha un ordre, una llei, un logos: l’oposició de contraris (l’ordre és l’enfrontament dialèctic dels oposats).
- Per a Heràclit l’ésser ésesdevenir
- El pensament d’Heràclit ajuda a pensar a Plató que la realitat aparent (sensible) és canviant i que no se’n pot tenir coneixement veritable. Ens porta a preguntar-nos: Què podem conèixerdel canvi? Què roman?

1. 4. Parmènides de Vèlia (515-445 a.C.)
- Autor del poema Sobre la natura on s’exposen les “dues vies”:
-via de la veritat (alètheia) = coneixement (raó)
-via...