Stripper

EL SOMNI
Dissabte al matí. Silenci mortal. La llum entrava per la finestra i m’enlluernava la cara. Jo, dormin. De cop i volta em vaig despertar, com si hagués tingut un malson, però el malson totjust havia començat.
Com un altre dia normal, després de despertar-me vaig anar al menjador a mirar la tele. No hi havia ningú despert, encara que hauríem d’estar desperts els meus pares, si més nola meva mare, que sempre es desperta abans que jo. Vaig mirar tots els programes que feien d’onze a una del migdia, ja que no hi havia moviment a la casa. Al veure que encara ningú s’havia despertat,vaig anar a l’habitació dels meus pares. Encara dormien com troncs. Vaig pensar que devien estar cansats perquè divendres a la nit van sortir a sopar.
A partit d’aquell instant, vaig començar apreocupar-me. Per oblidar-ho vaig anar a jugar a bàsquet. Teníem un partit difícil, però quan vaig arribar al poli no hi havia ningú, només silenci i més silenci. Semblava una pel·lícula. Vaig deixar labossa i em vaig posar a córrer tan ràpid com vaig poder. Vaig arribar i encara els meus pares dormien. Vaig posar la tele, una altra vegada, ja que la tele em diria què estava passant. Així ho vaig fer.Vaig sentir la notícia que ningú volia sentir. La noia que cada dia sortia a les 9 de la nit va aparèixer al canal de notícies juntament amb un títol que deia:
“Arbúcies és atacat per un núvol deboira invisible que provoca somni. La policia hi està treballant, però fins que no es trobi l’antídot el poble haurà d’estar en quarantena”. Al sentir allò, em vaig quedar gelat. Em vaig preguntar perquè a mi no m’havia afectat. Però el més lògic era que tot allò sigués un somni. Així que em vaig posar a dormir, perquè era un dels millors somnis que havia tingut mai. Volia seguir amb aquell malson,però que m’agradava perquè tenia un punt de terror i aventurer. Em vaig adormir de seguida. Al cap de dues hores em vaig despertar. Tot seguia igual. Era la continuació del malson, era la realitat,...