Sumari: La República De Plató (Català)

.......................................................................................................... LLIBRE I

1. Inici dels diàlegs, introducció. (327a-328e)
Polemac convida Sòcrates a casa seva.
1.1. Temes inicials. (328e-331d)
Sòcrates conversa amb Cèfal, pare de Polemac.
1.1.1. Sobre la vellesa. (328e-329e)
1.1.2. Sobre la riquesa (329e-331d)
2. Introducció del tema de lajustícia. (331c-342e)
2.1. Polemac porta la discussió.
2.1.1. Definició de justícia segons Simònides. (331d)
La justícia és restituir el que es deu.
1.1.2. Precisió de la definició anterior. (332d)
Justícia és beneficiar els amics i ferir els enemics.
2.2. Sòcrates corregeix la definició anterior. (335a-336a)
El bo és just i no perjudica, perquè no és just perjudicar ningú.
2.3. Discusió entreSòcrates, Trasímac i Clitofont. (336b-347e)
2.3.1. Trasímac demana Sòcrates que defineixi justícia. (336b-338a)
2.3.2. Proposta de justícia de Trasímac. (338c-339b)
Just és allò que convé als més forts, als governants.
2.3.3. Discussió amb Sòcrates. (339b-342e)
L’art del governant.
3. Característiques de la justícia. (347e-352c)
Just=bo i savi, injust=ignorant i dolent. La injustíciaprovoca discòrdia i la justícia concòrdia.
3.1. Mode en que s’ha de viure. (352d-354b)
La justícia és l’excel·lència de l’ànima.

......................................................................................................... LLIBRE II

2 1. Intervenció de Glaucó. (357a-362c)
3 1.1. Tres classes de béns. (357a-558e)
La justícia no és vista com un bé en sí mateix.
1.2. Origen de lajustícia. (558e-360b)
Justícia involuntària: acords dels dèbils per no rebre injustícies dels forts.
- Mite de Giges. (359d-360b)
1.3. Personatges del just i de l’injust (360b-362c)
Homes i déus donen a l’injust una vida millor que al just.
2. Intervenció d’Adimant, germà de Glaucó. (362d-367a)
1.2. La bona reputació dóna recompenses d’homes i déus. (362d-365d)
Argumentacions amb mitesd’Homer i Hesíod.
1.3. Càstig diví. (365d-367d)
Si es cometen injustícies es pot persuadir els déus per no rebre càstig.
1.4. Reclama a Sòcrates una definició al marge de la reputació. (367a-d)
3. Resposta de Sòcrates (367d-
3.1 Recerca de justícia en l’Estat i després en l’individu. (368e-373e)
3.1.1. Naixement de l’Estat. (368e-369c)
Neix quan els individus necessiten associar-se persobreviure.
3.1.2. Creixement de l’Estat: l’Estat sa. (369d-371e)
Especialització dels oficis per cobrir les necessitats bàsiques.
3.1.3. Trànsit cap a l’Estat malalt. (371e-373e)
La necessitat de luxes fa engrandir l’Estat a costa del veí: origen de la guerra.
4. Creació d’un exercit professional. (374a-383c)
4.1. Qualitats dels militars (374e-376c)
Agudesa, rapidesa, força, valentia, pacíficsamb els seus i ferotges amb els enemics.
4.2. L’educació dels guardians: la música, els textos. (376c-377b)
4.3. Rebuig als mites Homer i Hesídor. (377b-378e)
Presenten deus com a criminals, combatent entre ells.
4.4. Pautes perquè els poetes parlin dels déus en els textos. (379a-383c)
No poden presentar-los fent mal, transformant-se o mentint......................................................................................................... LLIBRE III

1. Diàleg entre Sòcrates i Adimant (388a-399e)
El que és convenient per als joves guardians.
Pautes per als textos. (388a-392c)
Evitar els textos dels poetes que són perjudicials per a l’esperit.
1.1.1. Valentia: Els herois no s’han de lamentar per la mort. (388a-389a)
1.1.2. Tan sols els governants poden mentir en béde l’Estat. (389b-389d)
1.1.3. Moderació: obeir els governants i controlar les passions. (389d-392c)
1.2. Pautes per la direcció de la poesia. (392c-398b)
1.2.1. Procediments: narració simple i imitació: tragèdia i comèdia. (392c-394e)
1.2.2. Imitació: un poeta ha de fer tan sols una mena d’obres. (394e-398b)
1.3. Pautes per les melodies. (398c-399e)
Gens tristes, relaxants o amb molts...