Summerhill Experiencia Educativa

TREBALL CREATIU
DE PROCESSOS EDUCATIUS
SOBRE EL LLIBRE: SUMMERHILL DE A.S. NEILL
POL PARÉS FORGAS
GRUP 5A
Dimarts, 30 de setembre de 2014.
Avui fa 2 setmanes que estic en aquesta nova escola anomenada Summerhill i encara no m’hi he adaptat del tot bé. Tothom fa el que vol, quan vol ,i sobretot, perquè vol... i ningú li prohibeix. Al migdia quan hem anat a dinar. En Pirri ha començat afer servir el plat buit dels cigrons i la gerra d’aigua com platerets i bombo d’una bateria. Realment, m’ha fet molta gràcia el moment, ja que és una mica pallasso i ho feia d’una forma tant natural que ha provocat que poc a poc tot el menjador s’engresqués i passes a semblar una filharmònica. Aquest fet m’ha fet pensar en el curs passat, quan en David va reproduir tímidament la mateixasituació al menjador de l’escola, però amb diferent resultat. L’escola on anava abans es deia Carmageddon i allà hi regia el cop de bastó. Recordo que en David, pel simple fet de simular ser en Ringo Starr durant uns segons, va estar lamentant-ho durant setmanes.
No sé ben bé com em sento al estar aquí. Per una banda, crec que no hi encaixo massa en aquest lloc on impera el descontrol i el passotisme.Per altra banda, estic descobrint coses dins meu que no havia sentit abans i que em fan plantejar si realment tot el que he viscut fins ara era el correcte, el que em feia créixer adequadament com a persona. De fet, no em puc treure del cap la frase que em va dir el director al rebrem en aquest centre mentre fèiem la visita guiada. Jo li vaig preguntar que per què hi havia nens al pati jugant icantant mentre uns altres estaven dins les aules (no entenia aquell contrast tant harmònic). Ell, amb un somriure als llavis, em va respondre: ‘’en aquesta escola no imposem ni obliguem a ningú a assistir a una assignatura si no vol, creiem que l’assignatura més important és la d’aprendre a viure i només el propi individu és capaç de guiar el seu aprenentatge vivencial a través de l’experiència.’’Bé, suposo que amb el temps aniré entenent una mica millor aquesta filosofia de vida que a priori em sembla un desgavell... Són les 22:00 h i en breus tancaran els llums així que millor deso el diari i demà segueixo, que a les 8:00 h he d’estar en peus i sempre faig una mica el ronso pels matins.
Bona nit.
Dimecres, 5 de novembre de 2014.
Avui, 5 de novembre de 2014 la meva mare fa 38 anys.Aprofitant que teníem classe de fusteria i que ens deixen tota la llibertat del món per a escollir els nostres projectes, he decidit fer-li a la mare una capseta de fusta on pugui desar les seves arracades i penjolls. La setmana passada vaig fer una pipa pel pare i li va encantar, espero que a la mare li agradi el regal. Crec que poc a poc he anat adaptant la meva visió a la pedagogia de l’escola.Tot allò que abans em semblaven ximpleries contraproduents per al nostre aprenentatge ara trobo que són pilars que sostenen la nostra felicitat. I és què aquí, el que més abunda és la felicitat. Tothom viu en un positivisme absolut, ja que cada petit problema que hi ha es parla i ningú coacciona a un altre per al seu propi benefici sinó que s’aprèn a conviure i a tolerar als qui t’envolten senseimportar raça, sexe o procedència. Acostumat als estrictes paràmetres i regles que posseïa la meva antiga escola tot això ha suposat que hagi hagut de passar un temps d’adaptació un pèl complicat, en el qual havia de resoldre dubtes interns que em sorgien . Per a mi era com passar d’estiu a hivern sense haver-me endut l’armari amb tota la roba d’abric. Ara, ja gaudeixo d’aquest fred hivernal amb lacàlida companyia dels meus companys que han anat agafant protagonisme en la meva estada al centre. Gràcies a les activitats cooperatives que proposa Summerhill he pogut socialitzar-me amb facilitat. Comparteixo habitació amb 3 companys : en Bone, un noi molt llargarut que en les classes de dansa és ell qui ens ensenya com hem de fer els passos, ja que té més ritme que en Michael Jackson. La...