tardara

INS Carles Rahola – Girona
6a pràctica – Llengua catalana i literatura 1r de Batxillerat



1. Llegiu el text que hi ha a continuació i responeu les dues qüestions:



“Un dematí la Rita estava a l’entrada de la galeria i jo, que no sé què feia per la sala, em vaig
quedar aturada al peu del balcó a mirar-la. Estava de cara al pati i d’esquena a mi el solli
feia caure l’ombra a terra, i els cabells, a contrallum, estaven plens de cabells més curts que
voleiaven i brillaven i li feien bonic: tenia el cos prim, les cames llargues i rodones, i amb la
punta del peu anava fent una ratlla a la pols de la terra, poc a poc, arrossegant-lo.
El peu anava d’un costat a l’altre i anava fent ratlla i tot d’una em vaig adonar que jo
estava damunt del’ombra del cap de la Rita; més ben dit, l’ombra del cap de la Rita em
pujava una mica damunt dels peus, però així i tot, el que em va semblar, va ser que l’ombra
de la Rita, a terra, era una palanca, i que a qualsevol moment jo podria anar enlaire perquè
feien més pes el sol i la Rita a fora que l’ombra i jo a dintre. I vaig sentir d’una manera forta
el pas del temps. No el temps dels núvols i delsol i de la pluja i del pas de les estrelles
adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el
temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que posa les fulles a les branques o
el que les arrenca, no el que arrissa i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi,
el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintredel cor i el fa rodar amb ell i
ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l’últim dia. I
mentre la Rita feia la ratlla a la pols amb la punta del peu, la vaig tornar a veure amb els
bracets enlaire corrent pel voltant del menjador darrera de l’Antoni i fent tentines entre un
núvol de coloms... I la Rita es va girar, una mica parada de veure’m dreta a l’entradade la
sala, i va dir que tornava de seguida i va sortir per la porteta del pati. Va tornar al cap de
mitja horeta ben bona, encesa de galtes; i em va dir que venia de veure en Vicenç i que s’hi
havia barallat, perquè ella li havia dit que la primera cosa que ha de fer un noi que es vol
casar amb una noia és conquistar-la i no anar a secretejar amb la família, i que li havia dit
que nos’envien flors a una noia sense saber, abans, si ella estarà contenta de rebre-les. I li
vaig preguntar què li havia dit en Vicenç i es veu que ell li va dir que estava molt enamorat i
que si no el volia tancaria el bar i es faria frare.
I vam anar a sopar al bar d’en Vicenç. La Rita duia un vestit blau cel amb pastilles
blanques brodades, i es va passar tota l’estona emmurriada i sense tastar ni unplat. Deia
que no tenia gana. I en Vicenç, a l’últim, a les postres, quan el mosso ja no anava i venia
traient i portant plats, va dir com si s’ho digués a ell mateix, hi ha persones que tenen traça
a enamorar una noia i jo no en tinc.
I amb aquestes paraules la va guanyar. I va començar el festeig. Un festeig com una
guerra. Tot d’una la Rita deia que s’havia acabat el prometatge i que no esvolia casar ni
amb el Vicenç ni amb ningú. Es tancava a la seva habitació. En sortia per anar a classe i així
que havia agafat l’autobús, que tenia la parada gairebé davant del bar, venia en Vicenç.
-De vegades em penso que m’estima i al cap de dos dies em penso que no. Li regalo
una flor i està contenta i al cap de dos dies li regalo una altra flor i no me la vol.”
Mercè Rodoreda, La plaçadel Diamant, fragment del capítol XLVI (1962)

a) Expliqueu amb exemples els moments del text on s’evidencia el concepte subjectiu
del pas del temps.
b) Definiu amb les vostres paraules, no les del text, els tres personatges del fragment.




2. Per què es diu que fins el 1945 la literatura catalana es fa a l’exili? Quines obres s’hi
troben? Quines són les causes que només...