Tdah

TDAH


No hi ha cap dubte que el diagnòstic d'aquest transtorn genera controvèrsia entre professionals de diferent marc teòric, com passa amb d'altres transtorns mentals.

Així, símptomes, com la inatenció, la inquietud motora o les conductes d'oposició que per nosaltres poden ser senyals de malestar psíquic en el nen, ocasionat per multiplicitat de factors, cada cop més, pels pares que ensconsulten i pels mestres amb els que tenim coordinació, configuren tant ràpidament un diagnòstic, que obstaculitza les possibilitats d'explorar la subjectivitat del nen i de les relacions familiars.

Faré una breu exposició de com es veu aquest transtorn des del model cognitiu-conductual, després explicaré quina és al meu entendre la visió psicoanalítica i ho il•lustraré amb dos cassos clínics.Començaré citant tres ratlles del que vaig llegir aquest passat mes de setembre en el diari 9Nou, en un monogràfic sobre medicina,Segons els científics més d'un 5% de la població infanto-juvenil està afectada pel TDA-H que és un transtorn neurobiològic amb base genètica que provoca un desequilibri significatiu d'alguns neurotransmissors del cervell, els símptomes es manifesten abans dels setanys i són hiperactivitat, impulsivitat i manca d'atenció.

Us faig també un breu resum del que diu la Guia de tractaments psicològics eficaços (Ed. Pirámide) per a la hiperactivitat. (Marc teòric cognitiu-conductual)

Criteris diagnòstics

Segons el DSM-IV, el TDA-H apareix en els primers anys de la infància i es caracteritza per la presència de tres símptomes fonamentals:
- Dèficitd'atenció
- impulsivitat
- hiperactivitat
En els primers anys predomina la hiperactivitat i la inatenció i a mesura que s'acosta l'adolescència, disminueixen aquests símptomes i augmenten les conductes impulsives.
Tot i que segons els criteris del DSM-IV no s'ha de diagnosticar abans dels 7 anys, els pares dels nens hiperactius detecten dificultats en els seus fills des que són molt petits, sobretotquan observen que no s'entretenen amb res i reclamen excessivament la seva atenció.
En quan a la tipologia de la hiperactivitat, predominen tres perfils de nens:
- el hiperactiu- impulsiu, que és el més conflictiu
- el que predomina la inatenció, més freqüent en nenes.
- i el tipus combinat: in-atent i hiperactiu, el més freqüent.


En quan a la Comorbilitat aquesta guia considera que elsproblemes que s'associen a aquest trastorn són freqüents i variats, els més importants són els trastorns de conducta, sobre tot l'oposicionisme, les dificultats d'aprenentatge i els trastorns emocionals, en especial l'ansietat i la depressió.
- Els trastorns de conducta s'expliquen, des d'aquest model teòric perquè els nens hiperactius presenten moltes dificultats per a captar adequadament lesdemandes socials de l'entorn i suprimir comportaments impropis, com molestar als companys, interrompre... aquests nens solen ser molestos, la qual cosa genera experiències socials negatives i rebuig. El nen amb TDA-H te menys oportunitats d'aprenentatge social i general que els nens normals.
- Les dificultats d'aprenentatge gairebé estan sempre presents en aquests nens. Les matemàtiques i lalecto-escritura són les més afectades pel dèficit d'atenció i per les estratègies d'aprenentatge poc pràctiques que utilitza el nen hiperactiu.
- Trastorns emocionals. El comportament molest fa que amb el temps es vagin acumulant molts retrets i comentaris negatius sobre la seva conducta i el que és pitjor, sobre la seva persona. El nen hiperactiu va configurant una opinió negativa de sí mateix com aresultat del que els demés li expressen. Així, la depressió, sol ser el resultat del dèficit d'autoestima, dels canvis d'humor, de la irritabilitat i de la poca tolerància a la frustració, així com del rebuig o aïllament en l'escola del qual és objecte. Altres problemes emocionals en aquests nens són les respostes d'ansietat i les alteracions psicosomàtiques així com una tendència mol alta a patir...