teaqtro anys 70

P11 Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
Amb la implantació del règim franquista es va prohibir el teatre en català.Fins a 1946 la censura no autoritzà representacions que no foren en castellà, tant a València com a Barcelona, i les traduccions d’obres estrangeres també estavenprohibides. A València, el públic demanava obres d'evasió i es programaven obres còmiques que responien al model del sainet. Autors com Rafael Martí Orberà proposarennousplantejaments escènics i que tocara arguments moderns, inspirats en els conflictes reals de la societat, en consonància amb els problemes del públic. En l’àmbit valencià, larenovació es degué al fet que diversos activistes teatrals trobaren empara en alguns organismes favorables a la posada al dia de l'escena valenciana (Ateneu Mercantil deValència, Secció de Teatre de Lo Rat Penat, Aula Ausiàs March de la Universitat). En aquells ambients aparegué una nova generació de dramaturgs,més ben formatsculturalment, entre els quals cal destacar Martí Domínguez i Barberà, també hem de recordar R. Sirera amb ¨el veri del teatre¨.
A Catalunya, el 1955 es fundà l’Agrupació Dramàticade Barcelona, companyia de teatre que aconseguí dur endavant una programació i uns mètodes de treball rigorosos. Programaren clàssics (Shakespeare i Txèkhov), editarentraduccions (Ionesco influint en el teatre de l´absurd, Greene o Brecht que influeix en el teatre èpic) i posaren en escena obres d’autors com Joan Oliver, Salvador Espriu,Joan Brossa o Manuel de Pedrolo.
El teatre independent es va mantindre (Joglars, comediants, etc).

u
u
u
u
u
u
u
u

u
u
u
u
u
u
u

u
u
u
u
u