tehhje

Pràctica 1/ Descartes amb solució:
Però vaig advertir immediatament que mentre volia pensar així que tot és fals, era necessari
que jo, que ho pensava, fos alguna cosa; i observant que aquesta
veritat: «penso, per tant sóc», era tan ferma i segura que les suposicions més extravagants
dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig jutjar que
podia rebre-la sense escrúpol com elprimer principi de la filosofia que cercava. Vaig examinar
després atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no
tenia cap cos i que no hi havia món ni cap lloc on jo em trobés, però que no podia fingir, per
això, que jo no fos, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensava
que podia dubtar de la veritat de les altres coses se’n seguia molt certament i evidentment que
jo era,mentre que amb només deixar de pensar, encara que tota la resta que havia imaginat
fos veritat, no tenia ja cap raó per creure que jo era, vaig conèixer per això que jo era una
substància tota l’essència i natura de
la qual és pensar, i que no necessita de cap lloc per ésser, ni depèn de cap cosa material; de
manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual jo sóc el que sóc, és enteramentdistinta del
cos i, fins i tot, més fàcil de conèixer que aquest i, encara que el cos no fos, l’ànima no deixaria
de ser tot allò que és. (DESCARTES. Discurs del mètode, IV)
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]
En aquest text, Descartes exposa dues idees bàsiques. La primera fa referència al procés
seguitper tal d'arribar a la primera veritat (penso, per tant existeixo), procés que coneixem amb
el nom de "Dubte Metòdic", i que consisteix en posar-ho tot en dubte fins arribar a una veritat
que sigui tan "ferma" i "segura" que no es pugui qüestionar de cap manera, esdevenint així el
fonament segur de tot el coneixement humà. La segona és la visió cartesiana de l'home, o
"Dualisme Antropològic",perspectiva que deriva necessàriament de la descoberta de la primera
veritat.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al
voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «escèptics» filòsofs que consideren que no existeix cap veritat, i que, si existís, no la
podríem conèixer.
b) «substància» el que existeix de manera que només té necessitatde si mateix per ser el que
és.
3. Per què diu Descartes que la seva existència és una veritat «tan ferma i segura que les
suposicions més extravagants dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar»? (En la
vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin
pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Esquema de la 3a.pregunta:
- Explicar qui eren els escèptics. Parlar de Gòrgies (la seva famosa frase) i de Pirró. l'autèntic
fundador de l'escola escèptica.
- Explicar què és el Dubte Metòdic, per a què serveix, quines són les seves etapes, i quina és la
seva conclusió.
- Explicar quin és l'abast de la seguretat de la primera veritat "Cogito ergo sum" (limitat a la
certesa del jo i a ser un "modeld'evidència"), i el paper que juga Déu en la filosofia de
Descartes.
4. Compareu la concepció cartesiana del jo, o de l’ànima, amb una altra concepció del jo que
es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

Esquema de la 4a. pregunta:
- Es pot comparar amb la idea d'ànima de Plató o amb la idea d'ànima d'Aristòtil. En el primer
cas hi trobarem moltes semblances (innatisme, rebuig delcos...), i també diferències
(Descartes no diu res sobre la immortalitat de l'ànima, o sobre la reminiscència) mentre que en
el segon cas hi trobarem tesis totalment contràries: per Aristòtil, cos i ànima formen una unitat
substancial que no es pot separar. Així mateix, per a aquest filòsof el coneixement comença
inevitablement pels sentits corporals, i per tant, l'ànima no pot prescindir de...