Tema 1.

Tema 1.

1.1 L’imperi romà tenia com a llengua oficial el llatí, al segle V amb l’arribada dels pobles germànics va caure, el que va suposar l’inici de la desintegració del llatí com a llenguaúnica. Així al segle VIII comencen les llengües romàniques (espanyol, italià, francès...) com a conseqüència de la deformació del llatí en cada zona.
El llatí culte continuarà amb força a nivell escrit,usant-se com una mena de Koiné literària, ara be, la llengua que parlava la gent del poble, el llatí vulgar, anirà evolucionant i diversificant-se, fins al punt que la gent que parla el vulgar nocomprèn el llatí culte. Com a mostra d’aquest fenomen trobem que l’any 813, amb el concili de Tours, l’Església convida els clergues a predicar amb llengua vulgar o romanç.

Llengua culta: era elllatí, la llengua escrita
Llengua vulgar o romanç: el que parla la gent, el llatí deformat.

1.2 Els primers textos catalans coneguts, on trobem per escrit una llengua que no és el llatí culte, els emde buscar a finals del segle XII i principis del XIII. Des del segle IV trobem documentació abundant en francès, castellà, occità... però en la nostra llengua els textos, els textos més antics son Leshomilies d’Organyà, al final del segle XII, transcripcions de diversos sermons trobades en este poble de l’Urgell, i el Forum Iudicum, al principi del segle XIII, un recull de les lleis vigentstraduïdes al català.
Com observem, no es tracta d’obres literàries amb una finalitat estètica, sinó de textos que necessiten ser compresos per la gent il·letrada. Es va passar de l’escriptura en llatí al’escriptura en vulgar per a fer comprensibles els textos mes habituals a la gent que desconeixia el llatí, en primer lloc religiosos i juridicoadministratius, en altres mots, són textos que tenen unafinalitat utilitària.

1.3 La llengua d’aquests textos.
Els experts han anomenat la llengua que trobem a aquests textos “català preliterari”. Les seues característiques bàsiques són que es...