TEMA 11


TEMA 11: LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

11.1 La proclamació de la República i el període constituent

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no haurien posat en perill el règim monàrquic en unes altres circumstàncies. Però la celebració col·lectiva, festiva i espontània, del triomf electoral republicà a les grans ciutats va demostrar que lamonarquia no gaudia de suport. Alfons XIII així ho va entendre i va abandonar el tron per evitar una possible guerra civil.
La Segona República es proclamà el 14 d’abril. Es constituí un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora i integrat pels partits signants del Pacte de Sant Sebastià.
Primeres mesures:
Eleccions a Corts Constituents el 28 de juny.
Amnistia general de presospolítics.
Accions d’urgència en diversos àmbits a fi d’evitar el caos.

Francesc Macià, líder de la recentment creada Esquerra Republicana, victoriosa molt per sobre de la Lliga, va proclamar el mateix dia 14 d’abril la República Catalana dins d’una suposada Federació Ibèrica. El 21 d’abril va fer marxa enrere i es constituí una Generalitat provisional.
Les eleccions del juny les guanyaren els partitsd’esquerra, seguits pels de centre. La nova Constitució va ser promulgada el 9 de desembre, i reflectia els principis de les triomfants esquerres. Alcalá-Zamora fou el primer president de la República i Manuel Azaña el president del govern. 3 de la República i Manuel Azaña el president del govern.
Característiques de la nova Constitució:
República democràtica de treballadors de tota mena.
Estatintegral: terme ambigu que pretenia aproximar republicans unitaris i federalistes, admetent l’autonomisme.
Sobirania popular.
Sufragi universal masculí (el vot de les dones va ser aprovat en una llei posterior del 1932)
Estat aconfessional: principal punt sense consens.
Parlament unicameral (Congrés dels diputats) - Drets: llei de divorci; inviolabilitat de domicili; llibertats d'expressió,d'unió, d'associació, ...
Possibilitat de socialitzar la propietat.

11.2 Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)

11.2.1 La reforma religiosa

La constitució instaurava un règim laic i la separació Església-Estat. En conseqüència, el govern va promulgar: -
L’extinció del pressupost del clergat i del culte.
La prohibició de la pràctica docent als ordes religiosos i la seva submissió a unaLlei de Congregacions (expulsió de la Companyia de Jesús i confiscació dels seus béns)
La secularització dels cementiris. - La legalització del matrimoni civil i del divorci.
Totes aquestes reformes van provocar una tensió constant entre l’Església i la República.



11.2.2 La modernització de l’exèrcit
Calia un exercit professional i democràtic, sense l’aforament jurídic especial dels militars,obedient al poder civil, amb menys efectius i, sobre tot, menys oficials (macrocefàlia).
La Llei de Retir del 1931 i altres reformes (desaparició de les Capitanies Generals, del Consell Suprem de Justícia Militar, etc.) van tenir resultats limitats i van exacerbar els sectors més conservadors (els africanistes especialment).
Es va crear la guàrdia d’assalt com a força d’ordre públic fidel a laRepública.
El 1932 hi va haver un intent de cop militar, del general Sanjurjo.

11.2.3 La reforma agrària
Fou el projecte més ambiciós. La Llei de Reforma Agrària es va aprovar el setembre de 1932. Alguns decrets previs ja havien establert un salari mínim i una jornada de 8 hores al camp, però aquesta permetia l’expropiació de grans finques (amb indemnització en gairebé tots els casos) per serlliurades a les comunitats de pagesos.
Els terratinents s’hi van oposar, i els camperols van veure decebudes les seves expectatives per la lentitud de la seva aplicació. Ambdós sectors es van radicalitzar en descrèdit de la República.

11.2.4 La reforma de l’Estat centralista
S’engegaren processos autonomistes a Catalunya, País Basc i Galícia.

11.2.5 L’obra educativa i cultural
S’adoptà un...