TEMA 12
Páginas: 2 (333 palabras)
Publicado: 18 de octubre de 2015
TEMA 12
La literatura del segle XVIII europeu
La poesia és el gènere més pobre del segle. L'estètica neoclàssica, basada en la imitació dels autors grecollatins, les regles i el propòsit didàctic(veure t18) , va ser especialment poc fructífera amb ella. Només en els últims moments del neoclassicisme hi ha un autor d'interés, André Chénier (1762-1794) , amb les seues poesies bucòliques iidíl·liques. Els millors autors del teatre neoclàssic, a banda de l'intent de drama sentimental burgés de Diderot, són comediògrafs: Alain-René Lesage (1668-1747) saqueja el repertori barroc espanyol en laseua prolífica producció. Pierre de Marivaux (1688-1763) es va fer famós per les seues peces d'embull amorós i galant, com El joc de l'amor i de l'atzar o La doble inconstància, en les que no falta lacrítica social i moral. Pierre-Agustin de Baeumarchais (1732-1799) , de trepidant vida, és autor de dos àgils i divertides farses d'ambient espanyol, El barber de Sevilla (1775) i Les bodes de Fígaro(1784) .
La novel·la aconseguix un nivell superior. La primera obra important és l'entretinguda Gil Blas de Santillana de Lesage, suposada imitació d'una novel·la picaresca. També va escriure Marivauxdos llargues novel·les sentimentals, La vida de Mariana i El llaurador enriquit. Manon Lescaut (1731) , de François Prevost (1697-1763) és ja una obra mestra per la seua anàlisi psicològica d'unapassió amorosa arravatadora que arrossega els protagonistes. L'ambient de relaxació de costums fa florir el subgènere de la novel·la llibertina, de difusió clandestina per la seua mescla d'erotisme,anticlericalisme i idees subversives. La seua culminació és el marqués de Sade (1740-1814) , empresonat per la immoralitat de les seues obres, com Justine, i mort en un manicomi. A finals de segle vaobtindre un gran èxit Pablo i Virginia (1787) , de Bernardin de Saint- Pierre (1737-1814) , història de pur amor adolescent en un marc natural. L'altra gran novel·la del segle és Les relacions...
La literatura del segle XVIII europeu
La poesia és el gènere més pobre del segle. L'estètica neoclàssica, basada en la imitació dels autors grecollatins, les regles i el propòsit didàctic(veure t18) , va ser especialment poc fructífera amb ella. Només en els últims moments del neoclassicisme hi ha un autor d'interés, André Chénier (1762-1794) , amb les seues poesies bucòliques iidíl·liques. Els millors autors del teatre neoclàssic, a banda de l'intent de drama sentimental burgés de Diderot, són comediògrafs: Alain-René Lesage (1668-1747) saqueja el repertori barroc espanyol en laseua prolífica producció. Pierre de Marivaux (1688-1763) es va fer famós per les seues peces d'embull amorós i galant, com El joc de l'amor i de l'atzar o La doble inconstància, en les que no falta lacrítica social i moral. Pierre-Agustin de Baeumarchais (1732-1799) , de trepidant vida, és autor de dos àgils i divertides farses d'ambient espanyol, El barber de Sevilla (1775) i Les bodes de Fígaro(1784) .
La novel·la aconseguix un nivell superior. La primera obra important és l'entretinguda Gil Blas de Santillana de Lesage, suposada imitació d'una novel·la picaresca. També va escriure Marivauxdos llargues novel·les sentimentals, La vida de Mariana i El llaurador enriquit. Manon Lescaut (1731) , de François Prevost (1697-1763) és ja una obra mestra per la seua anàlisi psicològica d'unapassió amorosa arravatadora que arrossega els protagonistes. L'ambient de relaxació de costums fa florir el subgènere de la novel·la llibertina, de difusió clandestina per la seua mescla d'erotisme,anticlericalisme i idees subversives. La seua culminació és el marqués de Sade (1740-1814) , empresonat per la immoralitat de les seues obres, com Justine, i mort en un manicomi. A finals de segle vaobtindre un gran èxit Pablo i Virginia (1787) , de Bernardin de Saint- Pierre (1737-1814) , història de pur amor adolescent en un marc natural. L'altra gran novel·la del segle és Les relacions...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.