Tema 9 pol tica

Tema 9: Comportament polític.
El propòsit de l’anàlisi del comportament polític és conèixer com voten els ciutadans a les eleccions i altres processos electorals com els referèndums.
Des de la perspectiva del sist polític, l’interés recau en com s’alinea l’electoral, les caract de l’oferta política, el context polític, campanya electoral, etc.
Des del punt de vista individual, s’analitzen elsdeterminants del comportament electoral: sociodemogràfics, econòmics, polítics, culturals.
Per Espanya, la celebració d’eleccions a diversos nivells {europeu, estatal, regional i local} implica una multitud de processos i períodes, fent rellevant el sentit multinivell i estratègic del vot.

Orientació del vot.
Marca l’evolució del suport partidista que fan els electors. Ha hagut 11 eleccionsgenerals al llarg de la història del sistema polític espanyol. Es poden caracteritzar fins a sis fases en les preferències electorals: incertesa, hegemonia socialista, competició, hegemonia popular, competició i hegemonia popular.
INCERTESA 1977-1979:
Període marcat per la Transició a la democràcia, per la falta de pràctica política dels ciutadans i per escasses experiències electorals recents.
A leseleccions del 77, onze formacions polítiques van obtenir representació parlamentària. La UCD va ser el més votat, seguir pel PSOE que es va convertir en l’opció majoritària de l’esq. Els extrems ideològics (PCE i AP) van obtenir un suport electoral molt moderat. Els partits d’àmbit no estatal van obtenir quasi el 7% del vot vàlid.
Les eleccions del 79 van marcar una continuïtat. UCD, PSOE i PCE vanaugmentar lleugerament els seus resultats electorals. AP va reduir el seu % de vot. Els partits regionalistes i nacionalistes van augmentar el % fins al 9%.
HEGEMONIA SOCIALISTA 1982-1989:
Es caract per una dècada de govern socialistes, sumat a la desaparició de la UCD, que aprofitaria Aliança Popular per obtenir cert espai del centre polític, encara que sense massa èxit electoral.
El PCE vasucumbir a l’ascens electoral del PSOE, cosa que va conduir a la formació comunista a una profunda crisi interna. Els partits nacionalistes i regionalistes van atraure votants conservadors en les seues respectives comunitats autònomes. La CDS, substituta d’UCD, va obtenir molt modestos resultats electorals.
COMPETICIÓ 1993-1996:
Es diu que hi ha competició durant aquest període perquè el partit mésvotat va requerir el suport d’altres forces polítiques per formar govern.
Són els partits nacionalistes els que ofereixen l’estabilitat política al PSOE, primer, i al PP, després. El PSOE perd suport electoral constantment però aconsegueix mantindre una sòlida base electoral.
Aliança Popular es transforma en el PP després de renovar el lideratge. Obté un notable èxit electoral, s/t després de ladesaparició d’UCD/CDS. Esquerra Unida, liderada pel PCE, s’estanca en un 10% de vots.
HEGEMONIA POPULAR 2000:
Aporta novetats pel que fa a les fases anteriors: el PP obté majoria absoluta amb més del 45% dels vots. Es consolida el lideratge d’Aznar.
Les esquerres trontollen: el PSOE queda 10 punts del PP, els pitjors resultats des del 82. Esquerra Unida prossegueix la seua crisi: obté un paupèrrim5,5%. El pacte electoral entre aquests dos partits no va produir bons resultats.
Els partits nacionalistes perden la seua capacitat d’influència. Comencen una estratègia de redefinició de l’oferta nacionalista.
COMPETICIÓ 2004-2008:
El desgast general per la majoria absoluta del PP va conduir a un escenari competitiu al 2004. Les eleccions d’aquest any van estar marcades per l’atemptat terrorista del’11M.
En els anys anteriors s’havia tensionat molt les relacions entre el PP i els partits nacionalistes. Es produeixen certs moviments dins del mapa de partits nacionalistes (ERC puja).
Els sectors d’esq van començar a mobilitzar-se contra certes decisions del govern d’Aznar (guerra d’Iraq). El PSOE es beneficia. IU aconsegueix mals resultats.
Les eleccions de 2008 van constatar un suport al...