Tema 9

1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

1.1. LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
L’inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat, com a conseqüència de lamillora de l’alimentació i de les infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis de neteja i de clavegueram, potabilitat de l’aigua, etc.)

Com a conseqüència d’aquesta davallada de la mortalitat,i del manteniment d’una natalitat alta, la població espanyola va créixer de manera considerable:
- l’any 1900 a Espanya hi havia 18,5 milions d’habitants
- l’any 1920 va arribar als 21,3 milionsd’habitants
A partir de la segona dècada del segle XX es va anar produint a poc a poc un descens de la natalitat com a conseqüència d’uns nivells més alts d’urbanització i de racionalitat en laplanificació familiar. Gràfiques pàgina 194

1.2. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
Entre els anys 1900 i 1931 Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors, que van comportar una redistribució depoblació. Un volum important de població es va desplaçar cap als sectors moderns de l’economia, i la població activa agrària va passar de 5 milions a 4 milions en el període esmentat.

Madrid iBarcelona, els grans centres industrials en expansió, seguides per Bilbao i Sevilla, es van convertir en els pols d’atracció d’emigrants (Castella, Múrcia, Aragó i Andalusia).
L’emigració a ultramar vaassolir un màxim sense precedents. Les causes d’aquest moviment migratori cal cercar-les, d’una banda, en una economia en què l’ocupació creixia menys que la població i, d’una altra, en el milloramentde la navegació, que va escurçar la durada de la travessia de l’Atlàntic. La majoria dels emigrants eren homes joves, en edat productiva, amb destinació a l’Amèrica Llatina.

1.3. LA INTENSIFICACIÓDE LA URBANITZACIÓ

Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització, que va tenir el període de creixement més gran entre l’acabament de la Primera Guerra Mundial i...