Temes literatura selectivo Valenciano

NARRATIVA
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys setanta condiciona la producció narrativa de l'època.
Quan va acabar la Guerra Civil, l’any 1939, es va engegar un procés d’unificació i de substitució lingüística de totes les llengües peninsulars pel castellà. Es prohibí l’ús del català en tots els àmbits públics i es va abolirl’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La nostra llengua va perdre més terreny en trenta anys que en tres segles. Per fi, dos anys després, s’articulà la primera resistència cultural a l’exili i en acabant, a l’interior. En el 1951 es produí l’assentament de la Dictadura i una certa liberalització a partir de la qual es donà permís per traduir al català algunes obres europees, sempre amb el vistiplau dela censura franquista.
La revista precedent fou Poesia, més tard Ariel, Dau al set, Serra d’O r(1959), El Pont… També trobem diverses editorials com: Edicions 62, Proa, Moll a Mallorca i 3i4 a València. En aquestes dues ciutats la repressió no fou tan agressiva ja que es tractava d’uns territoris que no tenien un nacionalisme tan oposat al règim com existia al Principat.
Els nostres autorstractaren els primers anys un temàtica bastant comuna: la reflexió sobre la condició humana al voltant del conflicte bèl·lic. A més es conrearen unes altres tendències narratives: el Realisme vuitcentista on destaquem Enric Valor; la novel·la catòlica amb Joan Sales i Xavier Berenguer; la realitat del somni amb la figura de Joan Perucho i la narrativa de gènere on remarquem Rafel Tasis i Manuel dePedrolo.
Les novel·les i contes més reeixits són els que ixen de la ploma d’autors que es mantenen al marge d’aquests moviments: Pere Calders , Mercé Rodoreda, Llorenç Villalonga i Manuel de Pedrolo.

2. Explica les característiques més importants de l’obra d’Enric Valor.
Va nàixer a Castalla el 1911 i morí a València l’any 2000. Durant els anys de la dictadura Franquista, la vocació narrativa de Valorva quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica normativa al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge i La flexió Verbal.
Al llarg dels anys 50 van ser publicades les Rondalles valencianes on va recollir i reelaborar rondalles populars, en una sèrie de volums que han tingut un ampli ressò.
Els trets principals que caracteritzen les seues rondallessón:
-Espai i temps. Els llocs que descriu són reals, coneguts i descrits. Pel que fa al temps, sol ser indefinit o es troba poc precisat.
-Temàtica. Giren al voltant d’un conflicte plantejat per un element fantàstic que és resolt feliçment per l’heroi.
-Personatges. Són plans, no tenen evolució psicològica al llarg de la narració però estan perfectament descrits.
-Finalitat. Pretén entretenir ialhora alliçonar amb algun element de tipus moral.
-Llenguatge. És senzill però acurat i de gran riquesa lèxica. Abunden els diminutius, els augmentatius, les onomatopeies, les frases fetes i les comparacions.
La producció novel·lística d’Enric Valor comença amb el període de postguerra amb L’ambició d’Aleix (1960). La novel·la simbolitza els pobles i la natura com una mena de refugi contra ladestrucció de les grans ciutats mitjançant l’estret contacte del protagonista amb la muntanya.
La seua contribució més important, la constitueixen les novel·les del Cicle de Cassana. La recreació d’aquest món és una de les fites més reeixides de la nostra literatura: s’hi reuneixen el paisatge de muntanya, els personatges i les tensions socials d’aquell moment històric.
Sovint s’ha relacionat la prosanarrativa d’Enric Valor amb les tècniques realistes del XIX. Preferia sempre un narrador tradicional en tercera persona per damunt de les experimentacions d’altres escriptors. I això no obstant, trobem en Valor un replantejament constant de punts de vista narratius, de les formes gramaticals, del lèxic i dels diàlegs.


3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia...