teoria derecho y sociedad

Mòdul 1 Societat, política, poder 
  1. Què és la política?
Algunes definicions clàssiques de la política
Entre les definicions clàssiques de la política hom pot distingir almenys quatre grans corrents:
la política com a exercici de control sobre persones i recursos. Seria polític tot fenomen vinculat a formes de poder o de domini sobre els altres (Maquiavel, Lasswell, Dahl), que imposenconductes adoptades de manera no espontània.
la política com a activitat desenvolupada mitjançant un sistema d'institucions estables –bàsicament l'Estat– autoritzades per a exercir una coacció sobre la comunitat (Weber).
la política com a pràctica col·lectiva, orientada per valors d'ordre i equilibri social. Seria política tota activitat encaminada a la protecció de béns, el foment del bé comúo de l'interès general per mitjà de la redistribució de valors (Aristòtil, Tomàs d'Aquino, Locke, Parsons, Easton).
la política com a pràctica vinculada a la defensa de la comunitat contra una amenaça exterior. La preparació per a la guerra i l'organització militar –amb les seves exigències de jerarquia, disciplina, recursos fiscals i coacció– estarien en l'origen de l'activitat políticapermanent (Spencer, Gumplowicz). Aquesta visió s'ha projectat també sobre l'acció política interna, que és concebuda com una tensió permanent "nosaltres-ells" o "amic-enemic" (Schmidt).
La nostra opció és considerar la política com una pràctica o col·lectiva que els membres d'una comunitat duen a terme. La finalitat d'aquesta activitat és regular conflictes entre grups. I el seu resultat és l'adopció dedecisions que obliguen –per la força, si cal– els membres de la comunitat.
Les arrels del conflicte social
Societats sense política?
La història ens ensenya que les comunitats humanes han esdevingut cada cop més complexes: la introducció de nous coneixements i de noves tècniques (per exemple, el desenvolupament de la agricultura o la revolució industrial), i la progressiva especialització deltreball han incrementat la diferenciació interna de les comunitats. Amb aquesta diferenciació s'ha incrementat el risc de conflictes i, consegüentment, la necessitat d'assegurar-se en contra d'ells mitjançant el recurs de la política
  2. Què és el poder polític?
Quan es tracta de la política, es fa gairebé inevitable la referència a la idea de poder; fins a tal punt que la ciència política haestat considerada per alguns com "cratologia" (del grec kratos, 'poder'): una ciència del poder, encarregada d'estudiar la seva naturalesa, la seva distribució i les seves manifestacions.
La noció de poder es pot definir al voltant de dues grans línies: la que entén el poder com un recurs disponible i la que concep el poder com el resultat d'una relació.
Quan s'interpreta el poder com un recurs,es tendeix a percebre'l com quelcom que es té o es posseeix: "el poder polític és en mans de tal grup o tal persona". Per tant, la qüestió important en política és com apoderar-se del poder. Des d'aquest punt de vista, el poder és o bé un recurs controlat per individus, grups, classes o elits, o bé un recurs dipositat en mans de les institucions.
Els recursos del poder

Si el poder políticdepèn de l'accés que cada actor té a determinats recursos, de quins recursos es tracta?

Els recursos econòmics: són els que permeten de recompensar o penar els actes dels altres.
Els recursos de la coacció: són els que faculten per a limitar o anul·lar la lliure decisió dels altres.
Els recursos simbòlics, com són la informació, la cultura, la religió o el dret: són els que proporcionen lacapacitat d'explicar la realitat social, donant-ne la versió més favorable per als propis interessos.

Quan hom pensa en el poder com a efecte d'una relació, el poder no es posseeix. No és tant una substància com una situació. Qui desitja poder no ha d'apoderar-se de res: ha de situar-se. Per aquest motiu s'atribueix poder a qui està ben situat o té una bona situació.
Força, influència, autoritat...